A Travellerspoint blog

Kuala Lumpur & Beijing, dos capitals en dos dies! Travel Zip

Les Petrones i la nit “Beijinesa”

sunny 30 °C

large_IMG_2855.jpg

... després de 3 horetes d’avió des de Lombok (Indonèsia) vam arribar a Kuala....

L’arribada a la capital de Malàisia ens va traslladar, per un moment, a varis dels viatges que hem fet anteriorment...

large_IMG_2947.jpg
large_IMG_2948.jpg

Al Maik li va semblar, per moments, tornar a la seva estimada Índia... país que adora des del fons del seu cor... jajaja!!! La veritat és que l’aeroport d’Air Asia de Kuala Lumpur carda una mica de por... i gairebé tots els treballadors i viatgers són de pell fosca.... indis i pakis.

large_IMG_2848.jpg

Al Pillo al Maik (posteriorment) i a mi, ja a Kuala Lumpur city, ens va semblar tornar a Singapur de nou, però una micona més brutot i deixat... Per mi, Kuala Lumpur és una mescla de Singapur i Bankgok, la típica gran ciutat del sud est asiàtic.

large_IMG_2847.jpg

Després d’unes gairebé 2 hores de bus des de l’aeroport, i de canviar el que ens quedava de rupies indonèsies a ringgits de malàisia (quin enrenou tot plegat, anar acostumant-se a tant canvi de moneda).... , el conductor ens va deixar al barri de Bintang (si! Com la birra Indonesia) i ens va trobar un taxi per 5, que ens va deixar a la porta de l’hotel. Un hotelet nou que es troba al centre de tot, no gaire lluny de les Petrones i a 5 minuts caminant de l’Skytrain (metro) de Kuala... un bon lloc que recomanem (Hotel Ceria).

large_IMG_2844.jpg

Més tard, sense perdre gaire temps, vam sortir a fer els essentials de Kuala: Les Petrones, callejear per la city i sopar en un mercat de menjar a l’aire lliure.

Que estrany ens sonava escoltar Terimakasi i Sama Sama en una mega urbe com aquesta... després d’haver-ho escoltat a les nostres estimades illes, apartades de qualsevol signe de civilització....

I que estrany ens resultava agafar metros que circulen per l’aire.... després d’haver passat pel Tibet i per la verge Illa de Gili Meno... Aguita, quants canvis de cop!!!!

large_IMG_2941.jpg
large_IMG_2876.jpg

Les Petrones ens van sorprendre de veritat... De fet, només arribar a les afores de KL, un ja les pot divisar a l’Skyline... Però des de sota un flipa en colors.... Sembla mentida veure dos edificis tan alts, tan il·luminats, tan imponents! Semblava realment un decorat impossible!

large_IMG_2913.jpg

Després de fer-nos les respectives fotos, i de fer una mica el subnormal pujant-nos a caixes de la llum i varis objectes per poder fer una instantània de collons.... sota l’atenta mirada i els somriures de conductors i vianants... jejeje☺

large_IMG_2896.jpg
large_IMG_2919.jpg

Vam tornar caminant al barri de Bintang de nou, a menjar en un carrer on, cada dia i 24 hores, els malaisis tenen muntat un mega xiringo de collons amb infinitat de bars i terrasses per menjar barbacoes, hot pots, fritangas, fruites tropicals, peixos i mariscs, pato laqueado...

large_IMG_2922.jpg
large_IMG_2923.jpg
large_IMG_2924.jpg
large_IMG_2928.jpg

Ens vam assentar en el garito més cutre que vam veure (el Kus ja no volia saber res de hot pots, menjar xinès o barbacoes de coses rares... jajaja) i allà vam degustar tot de coses que anàvem posant en una olla que estava just al centre de la taula...

large_IMG_2929.jpg
large_IMG_2933.jpg
large_956553032219AC6817FF5F40A84CAD0B.jpg

D’entre les coses més estranyes, crec que el Maik es va emportar la palma: el paio es va jalar un gripau enorme fregit!!! Aguita☺

large_IMG_2930.jpg

I apa, a dormir que el dia havia estat d’allò més intens!!! Aquell matí ens havíem llevat en un poble sasak al sud de la illa de Lombok i per la tarda havíem visitat les Petrones!!! Vaya burrada!!! El món és el pati de casa d’un!!!

large_IMG_2938.jpg
large_IMG_2942.jpg

L’endemà, corre que corres a aprofitar el matí que teníem a Kuala.

large_IMG_2943.jpg
large_IMG_2940.jpg
large_IMG_2945.jpg

Visitant el Central Market i el famós carrer Petaling Street, un carrer central del barri xinès de Kuala (No teníem prou ja de xinorros i de xinorres, que també havíem d’anar a petar al barri xinès de la capital de Malàisia???? Es deuria preguntar el Pillo i el Kus... jajaja).

large_IMG_2949.jpg
large_IMG_2950.jpg
large_IMG_2952.jpg
large_IMG_2955.jpg

I ens vam dir adéu, una mica tristos, per anar, ja sols altra vegada els cow boys tibetans cap a Beijing!!! Adéu Mire i Joan!!!

I apa, taxi cap a l’aeroport, hores interminables d’espera, un avió de 6 horacas (que es diu prou ràpid) en un avió Air Àsia d’allò més incòmode (imagineu anar a Nova Delhi en un putu Ryanair...jajajaja). I de tornada a Beijing...

large_IMG_2959.jpg

Vam arribar a la capital xinesa cap a les 2 de la matinada i, després de barallar-nos altra vegada amb l’idioma i amb els taxistes xinesos, vam poder pillar un taxi que per anar a l’hotel que havíem reservat prèviament.... Nosaltres reservant hotel??? Com per no fer-ho! Tu arriba a Beijing a les 2 am i no reservis hotel!!! Jajajaja!!! Va!!! Fes-ho!!!:)

Però es clar, res pot sortir rodó del tot en aquest país dels dimonis... el taxista va trigar més d’una hora en trobar l’hotel... i mira que li vam ensenyar un mapa i tot amb la seva ubicació!!!

I ja per rematar la MEGA jornada, després de fer el check-in i pujar a l’habitació va arribar l’escena final de la novel.la d’aquell dia: la “water’s quest”. Només arribar li diem al xinorro de torno de la recepció si hi havia aigua a l’habitació... Si si, respon el notes, teniu tres botelles a l’habitació... Doncs maaaaassa aigua!!! Truco a recepció i li dic el Shuĭ (水) – aigua en xinès - més gran que he fet maaai... I em diu que ara la puja.... 20 minuts més tard baixem el Pillo i jo a cagarnos en la mare que va parir al xinorro de merda... estàvem morts de set i qualsevol beu de l’aixeta aquí!!! I toma, ens trobem al pavo jugant a un joc del seu telèfon, sudant de tot... i li diem que què coi passa que no puja l’aigua... Malcarat ens porta a una sala horrorosa a buscar tres botelles d’aigua... Amb tot, havia passat una hora des de que havíem arribat a l’hotel!!! Però teníem aigua!!! Aguita!!!

Rebentats, vam dormir fins a les 12 del migdia, ja que l’hotel al costat de la terminal 3 ens permetia fer el check-out a les 14. Després de barallar-nos per fer entendre als xinorros de recepció que deixaríem les maletes tot el dia allà, i que les recolliríem a les 3 de la matinada, ja que teníem el vol de tornada a les 5:30.

Aquest últim dia el dedicaríem a 3 coses:

Compres, Sopar al restaurant més famós del món de Pato a la Pekinesa i sortir de festa per la capital xinesa.

Tot va sortir rodó!!! Un taxi pirata ens va portar de l’hotel a uns grans magatzems de roba pirata ... on vam passar 5 hores de compres!!!! Calçotets Calvin Klein per un euro, paravents de muntanya North Face per 15 euros, Plumons de muntanya North Face per 20 eurillos.... carteres de pell Timberland per 3 euros.... aguita!!! Aquell lloc era el putu paradís de les compres pirata!!!! I lo bé que ens ho vam passar regatejant amb les dependentes xinorres!!!! Jajajaja!!! Les paies ens deien “Tacaños!!! Tu sel tacaño” jajaja!!! Vam regatejar com autèntics pros!!! Com es notava tota l’experiència de viatge acumulada!!!

I després, la guinda sobre el pastís!!!! Vam anar a fer el sopar final de viatge al Qianmen Quanjude Roast Duck Restaurant, el millor i més famós restaurant de Pato a la Pekinesa de tot el món!!! Just a la plaça de Tian’anmen! Tota una experiència... El lloc és tan gran que al arribar et donen un número i, com a la peixateria, un s’assenta a fora amb la trupa i espera el seu torn... amb una paia cridant per un megàfon.

large_IMG_2971.jpg

Ja a dins, vam demanar un autèntic pataaaaaco a la pekinesa!!! Tallat al davant pel xef!! Tot un espectacle! Aquí tracten l’ànec com nosaltres el pernil de Jabugo! Tallen primer la pell i te la posen en tires en un platet per degustar la qualitat de l’ànec! Si fins i tot et donen un diploma amb el número certificat de l’ànec que t’has menjat!!!!!!!!!!!

large_IMG_2960.jpg
large_IMG_2962.jpg

A banda de l’ànec a la pequinesa, em vaig permetre el luxe de demanar uns dumplings d’ànec... jajaja!! D’ànec??? Jajaja!!! De llengua d’ànec!!! Quina gràcia, no vaig esmentar aquest petit matís a cap dels dos fins que havíem acabat!!! Jajaja!!!

large_IMG_2963.jpg
large_957457812219AC68175C2E1E9A2BC8B7.jpg

Ostres! Aquest restaurant té 100 anys d'història!!! Fins i tot hi anava el tiet Mao!!!

large_IMG_2975.jpg

I ja per la nit, doncs apa, A gaudir de la nit de Beijing! Vam sortir de festa fins a les 3 del matí.... aquella nit quedarà gravada a les nostres retines☺ jajaja!!! Resacón en Beijing!

I cap a l’aeroport sense dormir i cap a Zurich i cap a Barcelona!!!

large_IMG_2976.jpg

I colorin colorado, este cuento se ha acabado! Aquest viatge el podem resumir en varis highlights: la Muralla Xinesa, els Ossos Panda, la gran pillada de cotxe per arribar a Litang, el TIBET de l’est (Kham), el Trekking de la muerte a Tagong, les cagaleres de Kangding, el paradís de Gili Meno, les torres Petrones i la nit de Beijing!!! Merci per haver-nos seguit! Esperem que us hàgiu transportat al nostre viatge☺ Salut!!!

large_9577A99A2219AC68172024F855A1962C.jpg

Posted by asiantryp 11:11 Archived in China Comments (0)

De les muntanyes tibetanes a les platges turqueses de Lombok

Canvi de plans, de les Perhentian (Malaysia) a les Gili (Indonesia) - El Maik i la Mire s’uneixen al viatge

sunny 34 °C

large_IMG_2790.jpg
large_IMG_2695.jpg

El viatge des de Kangding a les illes Gili ha durat més de 32 hores; temps sense dormir, agafant un taxi, un carrito de golf a l’aeroport de Chengdu, un avió de 5 hores, un altre avió de 3 hores, interminables hores d’espera tirats, una furraca/taxi i una barqueta de fusta rollo patera.

large_IMG_2703.jpg

Ja teníem els billets comprats per anar des de Kuala Lumpur a Kohta Baru, davant de les illes Perhentian a Malàsia... però el Pillo, suposo que cansat de muntanyacas i pillar la del Yak a l’Himàlaia... ja feia temps que seguia la meteorologia a les Perhentian... i cada dia avisava... “ Nanus, mireu la meteo... el monsó ha arribat a Malàsia abans d’hora i el temps és horrorós, incloent les illes... vents i tempestes elèctriques ens esperen a les estimades i merescudes Perhentian... hem de fer alguna cosa.... o ens passarem el que queda de vacances en remull”. La veritat és que jo no volia canviar Malàsia per Indonèsia, però jo havia tingut la meva part de viatge “nòmada” i ara tocava compensar a la “contraparte”... el Pillo i el Kus es mereixien un descans a la platja, al seu rollete... amb sol... així que vaig acceptar el canvi! Tot sigui pel grup☺ jajaja!

large_IMG_2699.jpg

Vam arribar a Kuala Lumpur sobre les 4.30 de la matinada, i el primer que vam fer va ser esmorzar alguna cosa sòlida... aquests vols d’Air Àsia són baratíssims, però no donen ni les gràcies, i l’última cosa amb cara i ulls que havíem endrapat havia estat una aleta de pollastre al KFC de Chengdu.

large_IMG_2693.jpg

Esperant esperant, de sobte, sobre les 7 del matí, van aparèixer els dos nous integrants del viatge, el Maik i la Mire. La Mire tenia previst un viatge per Malàsia just aquest mes, i vist el temps que fotia ha decidit unir-se amb nosaltres! El tiet Miquel ja portava temps organitzant el viatge a les Perhentian, bueno... organitzant el material de pesca que s’enduria. Així que ja ens veus, de ser tres, a ser quatre, a ser cinc... d’anar a les Perhentian i recórrer Malàsia a anar cap a Indonèsia fugint del mal temps. C’est la vie!

Unes 4 hores més tard ja ens trobàvem a l’aeroport de Lombok, la germana pobre i poc desenvolupada de Bali, un lloc que mola molt! Yeaaaah! Una illa que ja coneixem d’un altre viatge. D’allà, calia negociar el transport fins a les illes Gili.... una furraca/taxi i una barca/patera xunga de la zona des de Banksala, un poblet al nord de Sengigi, que connecta a les preuades illes en 30 minuts de mala mar... jejeje.

large_E35F304B2219AC68174E3B4A0D92C635.jpg
large_IMG_2714.jpg

Abans, però, i a mig camí, calia menjar alguna cosa... El conductor de la furraca/taxi ens va aturar enmig de la carretera, en unes xavolilles de bambú i fusta on ens van fer un peix a la brasa espectacular!!! Per fi!!! En un dia hem passat de menjar Yak i noodles per un tubo a peix fresc recent pescat, fet a la llenya de coco en una illa paradisíaca... Àsia ROCKS!!! I el Sud est asiàtic encara més☺

large_IMG_2707.jpg
large_IMG_2708.jpg

Després de 30 minuts de passeig en barca vam arribar a Gili Air, la primera de les tres illes Gili, un mix entre Trawangan (festa) i Meno (tranquil·litat). Les Gili són 3 gotes de sorra envoltades de corall just al nord oest de Lombok.

large_IMG_2712.jpg

Des d’un principi, en Pillo i en Maik volien anar a Trawangan... però jo insistia en canviar d’illa... Fer el mateix que 2 anys enrere altra vegada??? Però només desembarcar, i veure la brutícia acumulada a la platja del port de Gili Air els dos joes van començar a cantar... “Trawangan, Trawangan!!!”... així que córrer a negociar una barqueta per nosaltres, sols, cap a Gili Trawangan.

large_IMG_2723.jpg

Gili Trawangan ha canviat cap a malament els 2 últims anys. La part del nord de la petita illa l’han rebentat, tirant al terra tots els bungas de fusta i bambú que hi havia abans, suposem, per construir hotels i complexes.... La veritat és que la primera impressió que ens vam emportar de la germana gran de les Gili va ser una mica decepcionant. Però ja hi érem.

large_IMG_2716.jpg
large_IMG_2717.jpg

Els quatre primers dies a Gili T van ser de pajareo màxim: platges turqueses, esmorzars a base de pancakes de pinya o banana, sucs de fruita natural i cafè Lombok, dinars estirats en hamaques davant del mar i nits de tiberis de peix fresc i gambes a la brasa. Prendre el sol, nedar entre tortugues, peixos de colors i corall.... i, com diria el nostre preuat Tartuflete el Tito Titorro: “birrear, tio, birrear”.... jajaja! Aquí es pren Bintang, la cervesa oficial d’Indonèsia.

Ah si,.... i contemplant la posta de sol darrera el volcà de Bali al davant nostre!!! No té preu:)

large_IMG_2724.jpg
large_IMG_2761.jpg

I riure de tot i de tothom! That’s life a Gili Trawangan☺

large_IMG_2770.jpg

Deia que l’illa de Trawangan havia canviat una mica no? Doncs flipa, el canvi més bèstia que hem vist ha estat l’edificació d’una peazo de mesquita al centre de la illa. I què fan a les mesquites a banda de resar? Doncs ja t’ho dic jo: CRIDAR, CANTAR! I TORNAR A CANTAR per uns altaveus repartits per tots els arbres del centre de Trawangan... i quina hora canten? Doncs aquí l’Imam aquest deu anar borratxo el molt puta... es passa cantant tot el sant dia, de vegades fent duetos a les 8 de la tarda amb algun altre elemento fumadíssim o emboletat fins a la mèdul.la... Ho hauríeu d’haver escoltat!!! Una tarda semblava que ho fessin de conya expressament... Semblava un MEGA karaoke de borratxos....

Ah si... i el malparit també CANTA a les 5 de la matinada. I aquest cante se’l reserva pels turistes que, com nosaltres, tenen el bunga de parets de bambú just al costat de la Mesquita.... Alaaaaaaaa Uakbar!!!!!! Alaaaaaaa Uakbar!!!!! Alaaaaaaaaa!!!

large_IMG_2772.jpg

La imatge des del punt de vista d’un turista és flipant, una mesquita i un notes fotent berridos alcorànics a totes hores. Mitja illa bevent, escoltant Bob Marley, fumant petardos més grans que les palmeres i menjant bolets al·lucinògens des de que surt el sol fins que torna a sortir!!!! Aquí van tots fumadíssims!!!

large_IMG_2775.jpg
large_IMG_2764.jpg

Vistes del peazo de Geko que teníem a l'habitació... semblava un putu cucudrulu!!!:
large_IMG_2763.jpg

El 4t dia al matí tocava un canvi.... ens hem fet grans? Aquí a Trawangan no hem sortit de festa ni un dia... i tant de turista ens atabala. Bueno, en part no hem sortit de festa per vàries raons: El Pillo segueix pillant la del buba amb l’estómac, el Maik ja el coneixem... és una FESTA, DJ GOT DE LLET... el Kus pren somnífers fijo, el pavo es soba a tot arreu.... i la Mire és una marmota... Festa? Maaaassa festa!

Volíem alguna cosa més allunyada, més salvatge, menys turística i força més original i verge.... Welcome to Gili Meno, la més petita de les tres illes Gili.

large_IMG_2784.jpg
large_DSC00728.jpg
large_DSC00701.jpg
large_DSC00777.jpg

Per tal que us feu una idea, el petit vaixell/cutxitril da joe que et porta d’illa a illa val un euro i mig... i en 20 minuts ja estàs a Gili Meno des de Trawangan.

Kus anant cap a Gili Meno, amb el barret del Tibet:):

large_IMG_2780.jpg

Gili Meno mereix una menció especial. Ja només trepitjar la sorra blanca immaculada de la platja on et “tiren” de la barqueta, un es dona cuen del que realment és un putu paradís sobre la terra. Aquí només hi ha 4 o 5 bungas aquí i allà, repartits per l’illa, gairebé tots davant del mar, amb el seu propi restaurant, també davant del mar...

large_IMG_2789.jpg
large_IMG_2788.jpg
large_DSC00671.jpg
large_DSC00647.jpg
large_DSC00749.jpg
large_DSC00781.jpg
large_DSC00784.jpg

Nosaltres vam pillar uns bungas al sud est de la illa (els Malias Child), just davant d’una platja blanca de corall i una aigua turquesa com mai havíem vist. Aquesta illa està molt més preservada que Gili T. Gairebé no hi ha ningú i els serveis són mínims... realment té el necessari... les coses bàsiques.

large_IMG_2783.jpg
large_E37661342219AC681716175C73B7D40C.jpg
large_IMG_2793.jpg
large_E37AB5422219AC6817E3578D994A72CE.jpg
large_DSC00816.jpg
large_DSC00804.jpg

Les dos princeses al seu niu d'amor:

large_IMG_2808.jpg
large_DSC00756.jpg
large_DSC00697.jpg
large_DSC00648.jpg
large_DSC00733.jpg
large_DSC00739.jpg

Un pot donar-li la volta a la illa a peu en 30 minuts... jajajaja!!! Som los “putos Robinson Crusoes d’Indonèsia”!!!!:)

large_DSC00783.jpg
large_DSC00735.jpg
large_DSC00742.jpg
large_DSC00632.jpg
large_DSC00688.jpg

El corall aquí és infinit, i cada vegada que surts a fer snorkel flipes encara més que l’anterior: bancs de peixos de colors, boscos de corall, calamars, sèpies, barracudes, tonyines, peixos flauta, agulles, TORTUGUES menjant corall per tot arreu i.... SERPS!!!! El Pillo i el Kus van tenir la “sort” de trobar-se amb dos espècimens de serp marina just a sota seu.... diuen que la majoria d’aquestes són letals... Aguita!

large_DSC00815.jpg
large_DSC00793.jpg
large_DSC00789.jpg
large_DSC00591.jpg
large_DSC00610.jpg
large_DSC00617.jpg

A Gili Meno hem passat 4 dies excel·lents, de relax i de menjar a saco. Cardant-nos gambakas per sopar, tonyina fresca a la brasa... Els restaurants o “warungs” es troben situats al voltant de la illa, un a 10 minuts a peu de l’altre per un caminet de sorra blanca que rodeja la illa. Aquests warungs són petites cabanes de bambú on serveixen el peix fresc. Primer, però, cal escollir el peix recent pescat i negociar el seu preu abans de menjar.

large_IMG_2800.jpg
large_IMG_2802.jpg
large_IMG_2799.jpg

Així que a base de Red Snappers, atunacos del copón, peixos espasa, peixos de roca, gambakas de quilo i mig, vi d’arròs artesanal fabricat a la mateixa illa i litros de cervesa fresca, hem passat 4 dies fantàstics!!!!!!!!!!

large_IMG_2796.jpg
large_IMG_2798.jpg
large_IMG_2795.jpg
large_IMG_2794.jpg

Per les tardes, en Maik i jo aprofitàvem per anar a pescar des del corall. Tot i que no ha estat gaire fructífer aquesta vegada (Suki = una tonyina petita que ens van fer a la brasa la mateixa nit, sobre la sorra de la platja!!!! / Maik = un peix tropical negre petit). Pescar a la posta de sol aquí és una puta meravella.... L’aigua calenta, encara turquesa, els peixos saltant per totes bandes, l’illa de Gili Air a tocar, les vistes del volcà de Lombok al davant i les vistes del de Bali al darrera, per on es pon el sol.... la birra Bintang “après fishing” sobre la sorra blanca encara calenta.... La veritat és que aquests moments de pesca, sobre un bolet de corall enmig del mar, no tenen preu!!

large_DSC00622.jpg
large_DSC00692.jpg
large_DSC00702.jpg

I d’anècdotes ben poques... Bueno, a banda de deixar al Kus dormint en un restaurant a l’altre punta de l’illa, just després sopar, a les 00.00 de la nit... jajaja! I compinxar-nos amb el cambrer perquè no el despertés.... JAJAJA!!! El paio va aparèixer 2 hores més tard al bunga... donant bandazos, rollo zombie a saco... Cal dir que per arribar al restaurant calia passar per un caminet paral·lel a la platja sense llum... jajaja! Quin riure quan el vam veure arribar... ☺

large_IMG_2801.jpg

Per les nits, després dels mega sopars, ens assentàvem a contemplar les estrelles, sota els efectes del vi d’arròs casolà... no veas como mete el vinito aquest!!!

El darrer sopar el vam anar a fer al final de la illa, a l’últim dels warungs... al més apartat, més bo i més econòmic, a Ca la CiCi. (us recomanem anar i provar els deliciosos rollitos de verdura!!!).

I apa, com tot lo bo s’acaba, ja ens veus a les 15 de la tarda pillant un vaixell públic fins a Banksala de nou i una furraca/taxi cap al sud de Lombok, a Kuta (NO CONFONDRE AMB KUTA BALI que és un trunyaco). Molt més a prop de l’aeroport que Sengigi.

large_IMG_2811.jpg
large_IMG_2823.jpg
large_IMG_2825.jpg

Kuta mola molt. És un poblet de Sasacs: els pirates del sud d’Indonèsia! Aquesta gent controla el poblet i regeix les seves normes. Aquí no hi ha més edificacions que cases de bambú davant del mar, en una badia turquesa.... bastant bèstia!!!

La darrera nit l’hem passat en un hotelet mot cutre però força econòmic... i amb piscina en un pati interior tropical!

Aquestes línies s’estan escrivint a l’avió, direcció a Kuala Lumpur, on passarem el que queda de dia, la nit i mig dia de demà! I demà a la tarda.... Go go go cap a Beijing de nou!!!! Que això ja s’acaba!!! Grrrrrrr

Posted by asiantryp 00:19 Archived in China Comments (1)

Tagong (ལྷ་སྒང་), trekking per l’Himàlaia

O “la gran embarcada” (segons Kus)

sunny 6 °C

large_IMG_2276.jpg
large_B7B904652219AC68171C7BD21ECA93E6.jpg

Aviso a navegants: aquesta entrada és un pèl llarga (Sí, fins i tot més que les altres)... tres dies aquí han donat per molt!

Arribem a Tagong sobre les 6 de la tarda, després d’un dia sencer botant dins el cotxe del Sr X.

large_IMG_2198.jpg

A primera vista, el poblet tibetà sembla una pista plena de fang amb camions pitant, col·lapsant-ho tot i cases tibetanes a banda i banda. Però, no pas, Tagong és, avui en dia i fins que els xinesos ho revolucionin tot, una parada obligatòria si es viatja per aquesta zona del Kham tibetà.

Doncs no tan sols és un reducte, encara més o menys preservat del món tibetà que poc a poc desapareix... sinó que a més, aquest entorn de meseta tibetana (grasslands) impressionant, alberga monestirs, stupes, chörtens i unes gens que seran difícils d’oblidar. En resum, Tagong i els seus voltants són, avui en dia, la quinta essència del món tibetà rural.

Només arribar, el Sr X ens diu que no pot continuar pel poble i que ens deixa a l’entrada. Ho entenem, el carrer principal es troba col·lapsat de camions atrapats al fang... vaya percal tenen liat! Baixem, caminem, i els primers “Tashi Deleks” de monjos i passejants ja ens demostren que aquí serem ben rebuts. Unes passes més i una senyora gran ens mostra el camí de casa seva, el seu Hostel. La seguim.

large_IMG_2204.jpg

La casa de la dona és una típica caseta tibetana, molt ben cuidada, amb flors pel jardí i les finestres. La nostra habitació totalment tibetana, amb els seus colors i les seves fustes.... un bon lloc. Just al costat del Monestir de Tagong, a la plaça, també s’hi troba el Khampa Café, un lloc regentat per una americana de Colorado, on un es pot sentir “una mica” com a casa: cafè, pancakes, hamburgueses i entrecots de yak... galetes de xocolata... Yeah!

large_IMG_2207.jpg

Així, aquest vespre el dediquem a ser occidentals per un moment.. ja tocava!!! Entrecot de Yak amb patates i amanida, dos birres per persona i un brownie de xocolata de postres! La pena, és que la dona aquesta és un desastre i la carn estava carbonitzada... Però tranqui, la propera vegada que en demanem ens farà un descompte del 50%.. ☺

L’endemà, com sempre, ben d’hora ben d’hora (en part llevats tan d’hora pel ja familiar despertar del Kus i el seu moviment de bosses ...jeje) esmorzem la sopa de noodles que ens està acompanyant poble rera poble...No!!! Ni de conya! Aquest matí ens endrapem uns pancakes amb sirop, una truita de verdures i un parell de cafès amb llet.... i ens anem a passejar pels voltants de Tagong, però “de tranquis”, que portem un tute del copón! Qui ha dit de tranquis amb l’hiperactiu del Suki? Jejeje...

large_IMG_2208.jpg
large_B7BB0DFE2219AC681750120CB03BC29C.jpg
large_IMG_2216.jpg
large_IMG_2224.jpg
large_IMG_2226.jpg

Vam acabar pujant una petita muntanya dels voltants, per provar-nos, “en el cas que ens veiem amb forces de fer un PETIT trekking” (això em deien el Pillo i el Kus... jejeje). De camí, trobem yaks, pobles perduts per les llunyanies, el pictòric Temple Daurat, el més conegut de Tagong... amb vistes de fons al Yala Mountain, de gairebé 6.000 metres d’alçada. Una imatge impressionant... el rollo és literalment místic.

large_IMG_2228.jpg
large_B7C453522219AC68172F217A63882D54.jpg
large_IMG_2237.jpg
large_B7CA7A882219AC68178FFE34397478F1.jpg
large_IMG_2241.jpg
large_IMG_2267.jpg

De tornada, dinem una sopeta de noodles, ja que l’esmorzar occidental no ens va acabar d’omplir del tot... a aquests alçades ja som un putus nòmades!!!

Ja per la tarda, de cap al Khampa cafè, on tenien connexió a Internet mig acceptable, únic lloc del poble amb alguna cosa que es pot dir Internet. Allà, començo l’estratègia GO GO TREKKING... jejeje! Pregunto si es pot fer alguna coseta per aquí, si tenen material de muntanya per llogar, si és econòmic, la previsió meteorològica..., per embarcar a aquests dos a una mini aventurilla dins del nostre viatge... Se’m posaven les dents llargues amb tanta muntanya pels voltants. Com que les respostes van ser del tot positives, SI a tot: material, possibilitat d’acampar a 5.000 metres en un llac davant del Mount Yala... ja teníem els dos proper dies muntats!!! Jajaja: “mini trekking” a 5.000 metres! Yeah! I was so happy!

large_IMG_2278.jpg
large_IMG_2279.jpg
large_IMG_2281.jpg

Una vegada a punt el material, anem a fer les compres del menjar i el beure per aquests dos dies.... aigua, sucs, cafè, galetes, pistatxos... i el gran descobriment: Carn de Yak seca.

Sopem una hamburguesa de Yak i ens anem a dormir... calia agafar forces de nou.

L’endemà, encara més d’hora que l’habitual, esmorzem l’enèsima sopa de noodles amb carn de yak i pillem una furraca/taxi cap al poblet tibetà de Gyergo, des d’on sortirem a fer el trekking.

Gyergo és una puta passada, un poblet tibetà ancorat 300 anys enrere, amb un convent de monges (ani gompa). Lloc de peregrinació de pelegrins per orar, donant voltes al temple on, el 1980 va morir un monjo molt venerat (el paio va estar 30 anys vivint en una cova que ara es pot visitar).

large_IMG_2282.jpg
large_B7DE035C2219AC6817900F6C0FA78952.jpg
large_IMG_2288.jpg
large_IMG_2289.jpg

El temps era més aviat dolentot; núvols, una mica de rasquilla (estem a 4.000 metres i ja se sap, el temps canvia molt)... però per caminar, aquesta és la millor temperatura. La pujada ja es notava des del principi, caminant vall amunt, al costat d’un rierol, a uns 4.000 metres. Els darrers monjos i monges ens deien adéu al seu pas. Vam deixar enrere els "cagaderos" oficials del poble.... unes letrines a l'aire lliure amb merda amuntegada de generacions.... (el dia següent un integrant del grup les hauria d'utilitzar!!! jajajaja!!!)

large_IMG_2290.jpg
large_IMG_2291.jpg
large_IMG_2292.jpg
large_IMG_2294.jpg
large_IMG_2296.jpg
large_IMG_2298.jpg

Unes dos hores més tard, seguíem pujant amunt, ben amunt... ja no quedàvem només que la natura, alguns campaments nòmades a les llunyanies, els animals (els Cat Pigs, unes marmotes de la zona enormes, yaks, voltors i àguiles) i nosaltres. La ruta no era gens evident, no hi havia cap tipus de marques al terra, ni fites, ni camins.... tot salvatge. Ens guiàvem per un mapa imprès de Google Maps i la brúixola de l’Iphone...

large_IMG_2301.jpg
large_IMG_2302.jpg
large_IMG_2304.jpg
large_IMG_2306.jpg
large_IMG_2307.jpg
large_IMG_2308.jpg
large_B7FC4B492219AC68176DB278FAA016A9.jpg
large_IMG_2314.jpg
large_IMG_2317.jpg
large_IMG_2322.jpg
large_IMG_2323.jpg

Passades 4 hores, els ànims començaven a flaquejar. La pujada era molt evident, i les que en principi havien de ser 2 hores de trek fàcil fins al llac ja s’havien duplicat. Aquí van haver divergències sobre la possible ruta fins el llac de gel, però vam seguir l’instint i la direcció Est / Nord – Est que havíem agafat des d’un principi. Arribem a una cresta de muntanyes, flanquegem un pic amb una bandera tibetana al seu cim, i, des d’allà, arribem a una cresta de roques enorme... Ole!!! Un primer llac es podia veure al darrera d’aquell circ de muntanyes enormes, i al seu fons, el Mount Yala.... estàvem a uns 5.000 metres i l’alçada es podia sentir en cada passa, en cada respiració.... la motxilla pesava un munt, amb les tendes, els sacs de ploma, el menjar, l’aigua, el bidonet de petroli i el fogonet.... Aquí ens vam abraçar!

large_B804B7772219AC681761BDE7A1F7D2F8.jpg
large_IMG_2326.jpg
large_IMG_2339.jpg
large_IMG_2345.jpg
large_BBA99C802219AC6817C58BF86EB693AE.jpg

Però aquest llac o el de més avall no era que buscàvem, un de molt més gran. En aquest punt, després de gairebé 6 hores de caminada ben amunt, vam decidir menjar i descansar una mica, abans d’afrontar una darrera cresta que, en principi i segons la nostra experiència a les muntanyes, hauria de trobar-se el nostre llac, el gran.

large_IMG_2354.jpg
large_IMG_2358.jpg
large_IMG_2362.jpg
large_IMG_2363.jpg
large_IMG_2367.jpg
large_IMG_2369.jpg

El dinar, tot un puntasso, carn de yak seca, galetes i aigua... tot un luxe proteínic a aquesta alçada. Després de les fotos de rigor davant d’aquesta meravella de la natura, i d’eixugar la roba tota suada amb el solet que feia, vam afrontar la darrera cresta.

large_IMG_2372.jpg
large_BBB34F282219AC68170F667E6A1BF960.jpg

Una tormenta de proporcions “himalàiques” s’aproximava per darrera, i ja podíem veure el vent canviar, i les cortines d’aigua no gaire lluny... calia arribar ràpid al suposat llac i muntar la tenda. Molls a aquestes alçades no seria una bona idea...

large_IMG_2374.jpg
large_IMG_2408.jpg
large_IMG_2405.jpg

Ole!!!! Darrera la darrera cresta trobem al fons un llac enorme, just a sota les temibles glaceres del Mount Yala, amb la tempesta gairebé sobre nostre. Arribem al llac i inspeccionem la zona, per determinar on podem acampar millor. Trobem restes d’un campament nòmada que havia baixat d’alçada per afrontar l’hivern amb els seus yaks... Quina passada! Acampem allà, on fins fa ben poc, era la llar d’una família de nòmades amb les seves bèsties!!!

large_IMG_2410.jpg

Muntem les tendes i el Pillo i jo ens fotem al llac en pilota picada!!!! Aguita, l’aigua estava temperatura Antàrtic, però el bé que ens va fer a la musculatura i el momentazo viscut no ens el treurà ni el tato!!!

large_IMG_2425.jpg
large_IMG_2421.jpg
large_IMG_2431.jpg
large_BC54EF262219AC6817411EFA5EE27E9D.jpg

Acte seguit, després de menjar una mica més de carn de yak i pistatxos, ens dividim en dos equips.

large_IMG_2442.jpg
large_IMG_2443.jpg
large_IMG_2444.jpg

El Pillo i el Kus s’encarreguen de la llenya, que majoritàriament troben a les restes del campament nòmada.... i jo surto a buscar aigua potable a les fonts del riu que dona al llac. Sempre és millor buscar el punt exacte d’on surt l’aigua de la roca, per evitar possibles contaminacions i assegurar la salut de l’expedició....

large_BBB7953E2219AC6817B50950B5BA9778.jpg
large_IMG_2417.jpg
large_IMG_2418.jpg
large_IMG_2453.jpg
large_IMG_2455.jpg
large_IMG_2457.jpg

A la tornada, el Kus ja havia gairebé enllestit la foguera, i en cinc minuts ja la teníem encesa. Però caldria molta més llenya i combustible, o ens quedaríem sense foc en una hora. Així que sortim en busca de més llenya i arbustos secs (a aquestes alçades no hi ha arbres)....

large_IMG_2463.jpg
large_IMG_2466.jpg
large_IMG_2473.jpg
large_IMG_2459.jpg

La pluja fa actes de presència... i el vent... Sort dels paravents!!!! Quina sensació... perduts enmig de l’Himàlaia, una mica a la sort de la meteorologia... plovent a fondo i tronant.... els ocells sortint en desbandada... Què petits que som en aquestes condicions!!!

large_IMG_2479.jpg
large_IMG_2481.jpg
large_IMG_2483.jpg

En 1 hora la pluja va acabar, i la recerca de llenya va continuar... calia tenir provisions per la nit, quan la temperatura baixés en picat. En aquest punt vam recordar que els tibetans assequen caques de Yak com a combustible de cuina i calor... jajajaja!!! Així que ens vam posar a arrencar caques de Yak seques amb un pal, i a amuntegar-les al costat de la llenya. I SI!!! Tenien raó!!! La caca de Yak seca és un combustible de collons, actua com una pinya de pi, però és de combustió encara més lenta.... Aquí ens tens, els tres, davant d’un llac de la òstia, a 5.000 metres d’alçada, perduts enmig de l’Himàlaia, menjant carn de Yak seca i calentant-nos i eixugant-nos amb caca de Yak a la brasa... Increïble!!! Les vistes de la glacera del Yala amb la caiguda del sol eren brutals... quin color.

large_BBB6F6AB2219AC68174972D48CF4C589.jpg

Abans que enfosquís una mica més, vam decidir encendre la rudimentària tècnica de fogonet per cuinar. Un petit dipòsit de petroli i un fogonet amb una bomba manual.... que la nit anterior vam encendre amb la jefa del Khampa Cafè al terra de fusta de casa seva i de poc provoca un incendi de quatre parell de nassos... jajajaja!

Eureka!!! Després d’un bon rato el Kus aconsegueix que funcioni! Tenim sopa de noodles picant PICANT assegurada!!! Hem triunfat!

Després de sopar a dormir...

Al poc d’estar a dins la tenda, escoltant un relat d’esperits que m’havia baixat de la ràdio un dia enrere, vam començar a sentir un soroll a fora... era el d’una bèstia, segur! Esbufegava, removia el terra amb les potes, ensumava el cap del Pillo des de fora... Aguita! Què polles era allò???? Quin malrix... Vam encendre el frontal i vam començar a cridar... Però aquella cosa (o aquelles coses) seguien a fora... Guineus? Yaks? Ossos? Guepards de les Neus? Jajajaja!!! Què era aquell bitxo que no ens deixava dormir?

Aquella nit va ploure a bots i barrals! La tenda va mig aguantar però calava en vàries zones... Jo vaig dormir unes 7 hores, però el Pillo i el Kus no gaire. El Pillo per insomni d’alçada i el Kus per unes cagaleres “de oso”... Crec que va començar el vertader mal de muntanya pels dos, allà.

Els pobres. El seu primer trekking en la vida, i aquí, a gairebé 5.000 metres d’alçada, patejant com a bèsties i carregant una motxilla de tres parells de nassos... Al mig de l’Himàlaia, entre nòmades i bèsties salvatges passejant pels voltants, dormint en una tenda de campanya a aquesta altitud... mullant-se per la pluja i cremant-se pel sol, passant fred i menjant carn de yak seca i noodles de pot més picants que la mare que em va matricular.... bullint aigua d’un llac cristal·lí, però infestat de caques de Yak... jajaja! Crec que, ara si, puc dir que m’odiaran la resta de les seves vides :) jajaja! O recordaran aquesta mini aventura en algun raconet del seu cor..., com jo:)

A les 6:30 del matí ens llevem... males notícies, una boira superdensa no ens deixava veure més enllà de 15 metres entorn nostre... Com trobaríem el camí de tornada a Gyergo? Sense referències a les muntanyes?.... Havíem de sortir direcció oest / sud-oest... i si ens equivocàvem de vall la “liàvem” a saco...sense gairebé ni aigua ni menjar.

large_IMG_2485.jpg

Seguim l’instint altra vegada... i el meravellós Iphone!!! 4 hores més tard, després de sortejar vàries muntanyes i rius, i donant-nos cuen del què havíem fet el dia abans de pujada (aquests dos em volien matar) veiem el monestir de Hapíng Fehuí al fons!!!!!! Salvats!!! Ja només quedava baixar!!! Això per a alguns era fàcil, però per algú en concret no tant... les cagaleres eren evidents i allò es tenia que expulsar!!! JAJAJAJA!!! Quin riure, davant d’unes monges treballant el terra i el pavo amb els pantalons baixats... jajajajaaja!!!

large_IMG_2492.jpg
large_IMG_2500.jpg

L’arribada va ser mística, un grup nombrós de monges del convent estava allà, fent les tasques diàries de recol·lecció de terra fèrtil... i els tocava l’hora de dinar. Una olla bullent les esperava. Quina flipada caminar envoltat de monges, fent el mateix camí de tornada al convent.

large_IMG_2506.jpg
large_IMG_2511.jpg
large_IMG_2512.jpg
large_IMG_2524.jpg

Allà, el Kus ja no podia més i va tornar cap al poble. El Pillo i jo teníem encara una sorpresa endavant...

Baixem al monestir i accedim per la porta d’entrada, allà deixem la motxilla a l’entrada, i ens pillem una coke calenta, que ens va donar energies de nou. Entrem. Jo era l’autèntica mofetilla... el menjar picant, la suada eterna, la carn de Yak, la mantega de Yak, les veles, la olor a ranci i dels monestirs se m’havia enganxat als sobaquillos... jajajajaja!! El Pillo estava flipant... jajajajaa!!! Jimi el Mofetas!!!!

large_IMG_2525.jpg
large_IMG_2526.jpg
large_IMG_2527.jpg
large_IMG_2531.jpg
large_IMG_2533.jpg
large_IMG_2534.jpg

IMG_2501.jpglarge_IMG_2528.jpg

Ja a l’interior veiem uns tibetans entrant a una sala on, al fons, es veia un paio assentat en una espècie de tro. Li donem 10 yuans cadascun per obtenir una bufanda de seda beneïda... però ja no li queden, així que el paio assentat (algú important) ens diu que el seguim. Mentrestant, com a la peli del “último emperador”, monjos i tibetans es van agenollant davant de la figura d’aquell misteriós home....

large_IMG_2540.jpg

El seguim, i accedim al que suposem era casa seva. Fem cua. Esperem el nostre torn. Jo agafo la primera bufanda de seda que veig al terra (fent el mateix que els fidels tibetans del meu costat) i el Pillo en pilla una de ronyosa, la canvia, i no gaire convençut la torna a canviar, davant de la mirada dels tibetans del costat... jajajaja! Finalment el paio misteriós ens beneeix la tela de seda i ens convida a prendre un te. Entrem a una nova sala, amb sofàs i una tele. Allà hi trobem un paio xinès que ens explica que està allà un mes, estudiant budisme de la mà del Gran Lama!!!!

large_IMG_2544.jpg
large_IMG_2545.jpg
large_IMG_2546.jpg
large_IMG_2547.jpg

Aquest paio misteriós és un Lama!!! El Lama més important de l’Est del Tibet!!! Flipant!!! Ens diu que som uns autèntics afortunats per conèixer-lo... quina sort! Llavors ens ofereixen dinar amb ells.

large_IMG_2548.jpg
large_IMG_2550.jpg

El Pillo, no gaire convençut del dinar i amb ganes de retrobar al Kus al poble, decideix marxar. Jo em quedo. Les properes hores seran una experiència mística per a mi, potser el perquè havia de venir al Tibet, i un regal per a la meva vida.

large_IMG_2551.jpg
large_BC74B4422219AC6817CBDAAFA57BA0F3.jpg

Dinar amb els monjos del convent, el Lama, el seu ajudant, el xinès que estudiava budisme i el professor de teologia... El menjar ofert, basat en Tsampa, tè de mantega de Yak, Pepinos amargants en salsa tibetana, patates bullides en sopa boníssima.... Y mantega de Yak. El tema era agafar la mantega de Yak amb la ma i esclafar-la amb el pa de Tsampa calent... fins formar una massa contundent i menjar, com no, amb les mans.... Els rots i els sorolls amb la boca al menjar, les “espurnes assassines” de tsampa de la boca dels monjos, la conversa mística... Els monjos cantant al fons, i orant, tocant tambors i trompetes... Això ja ho havia llegit al magnífic llibre de 7 anys al Tibet, però aquesta vegada el prota era jo!!!

large_IMG_2555.jpg

Al acabat el dinar, i després de parlar mig en xinès i mig en anglès, vaig anar a acomiadar-me del Lama. Llavors, el record d’aquell llibre llegit en la meu primer viatge al Tibet, 3 anys enrere, va tornar a la meva memòria. El Lama em va demanar que li assenyalés España al mapa del món, ja que no sabia on parava.... Llavors em va fer preguntes sobre la vida allà, les meves creences... aquell home era un savi, però no sabia com era el món exterior, i per una hora, vam intercanviar coneixements l’un amb l’altre.

large_IMG_2559.jpg
large_IMG_2561.jpg

Al marxar, em va convidar a passar un mes al seu monestir, i em va donar un escrit per portar amb mi, com a mostra d’aquell oferiment... El seu ajudant i el xinès es van acomiadar de mi a la porta, i vaig tornar caminant cap al poble, enmig d’aquella gent dient Tashi Delek, i atorgant un somriure a cada pas. Jo venia de visitar el Lama, i semblava que la gent ho sabés...

large_BC78B17D2219AC6817A0C1FB4F5CF507.jpg
large_IMG_2564.jpg
large_IMG_2567.jpg
large_IMG_2569.jpg

Al tornar, els pobres Kus i Uri només havien menjat uns plàtans... jajaja! I estaven bastant dèbils per l’esforç fet els darrers dos dies. Així que vam pillar una furraca i vam anar cap a Tagong.

large_IMG_2570.jpg
large_IMG_2572.jpg
large_B7B0CFC02219AC681705138345393299.jpg
large_IMG_2573.jpg
large_IMG_2575.jpg
large_IMG_2576.jpg
large_IMG_2578.jpg
large_BC842D3A2219AC681793865B2724EA9E.jpg

Allà, dutxa, siesta i sopar al Khampa Cafè! Ens esperava un deliciós entrecot de Yak molt poc fet, tendre i a meitat de preu!!! Ens ho devien! Bueno, tots no vam menjar allò... el Kus seguia amb les cagaleres del copón... i el seu sopar va consistir en un plat d’arròs bullit... jajajaja! Pobret!

large_BC8583982219AC6817567E8C5FAD29B6.jpg

L’endemà, l’esmorzar va ser el pitjor que recordo de tota la meva vida. Era diumenge i els restaurants estaven tancats. Només quedava un d’obert, un de brut, molt brut i horrorós... amb un cuiner que semblava encara més brut que el propi bar... Crec que aquell esmorzar va ser el que, els propers dies, han fet pillar al Pillo la de l’oso Yogui... (To be continued).

large_BC8663B02219AC68172F60DD90718BA9.jpg

Pactem un preu raonable per pirar cap a Kangding de nou, ja a 2.600 metres d’alçada.

El conductor, un tibetà super simpàtic ens va portar amb música tibetana, enimg de les pastures i tendes de nòmades, per una altra carretera secundària, cap a la Capital de la Prefectura Tibetana... en 6 hores.

large_IMG_2588.jpg
large_IMG_2600.jpg
large_BC889BBF2219AC68170193304C1B5613.jpg
large_IMG_2611.jpg
large_IMG_2613.jpg
large_IMG_2615.jpg

A Kangding, la tarda la vam passar passejant per la ciutat, fent 4 compres i dinant els noodles més picants que he tastat a la meva vida....

large_IMG_2618.jpg
large_IMG_2633.jpg
large_IMG_2628.jpg
large_IMG_2630.jpg
large_IMG_2634.jpg
large_IMG_2636.jpg
large_IMG_2638.jpg
large_IMG_2650.jpg
large_IMG_2652.jpg
large_IMG_2657.jpg
large_IMG_2659.jpg
large_IMG_2660.jpg

Ah si! I liant-la per la ciutat.... jajaja!!! Vam ser l’atracció d’una tenda de telèfons mòbils!!! Jajajaa!!! Resulta que entrem amb els típics barrets Khampas i ens fem una foto a l’Iphone de mostra el Pillo i jo... jajaja! Quan es va donar cuen la paia de la tenda... jaajaja!!! Mitja tenda anar a veure l’Iphone amb la nostra foto de portada! Jo crec que encara deu ser allà!!! Jajajajaja!!!

large_IMG_2661.jpg

A la tarda, vam anar a veure el mercat local (les delícies xineses vives “a la carte”....:)) i vam passar pel monestir de Kangding i.... SORPRESA!!! Trobem la foto del Lama que havia visitat el dia anterior a dins de la sala d’oracions!!! Entre el Dalai Lama i altres grans Lamas de la història tibetana!!!!

large_IMG_2627.jpg
large_BC8CB23A2219AC68177AFD6971841769.jpg
large_IMG_2624.jpg
large_IMG_2639.jpg
large_IMG_2640.jpg
large_BC9828122219AC68172DEEE3F76C3257.jpg
large_BC9924D62219AC68178F72A24FCC74A6.jpg
large_IMG_2643.jpg
large_IMG_2644.jpg
large_IMG_2645.jpg
large_BC9CAC912219AC681735825817BB8EFC.jpg
large_IMG_2647.jpg
large_BC9E277C2219AC6817EA20C94D7928C9.jpg
large_IMG_2649.jpg

Aquella nit vaig sopar sol... una barbacoa enmig del carrer a base de pollastre i tofu a la brasa!!! Sol??? EL Kus estava encara a base de fortasec i el Pillo al llit, pillant catxo... Amb una diarrea de tres parells de collons, i l’hotel sense aigua... Quin coratge tenen aquests dos!!! Un OLE per ells!!!!

L’endemà, baralla’t una altra vegada per aconseguir un cotxe cap a Chengdú.... i unes altres 9 hores de conducció fins a la capital de Sichuán, per pillar un avió a les 12 de la nit cap a Kuala Lumpur.... No ens dona temps a acceptar tanta cultura i tantes experiències... això ha estat molt intens i fatigant, però tota una sort! Aquesta cultura és esplèndida i, malauradament no li queda gaire temps de supervivència... els xinesos l’estant conquerint a passes agegantades.

De camí a l’aeroport encara ens quedaven dos grans experiències més:

1) Dinar a la mateixa taula, compartint menú amb el xofer del cotxe i el copi, en un antro de carretera!!!! Només vaig menjar jo... carn picant i ronyons de vedella en sopa de col... jajajaja
2) Veure el conductor del taxi, un home de poble, ballant techno amb el Pillo de copilot fent de DJ!!!!

Ens queda arribar a Kuala, i anar cap a Indonèsia, a les illes Gili de nou! Hi ha una previsió meteorològica horrorosa a les illes Perhentian a Malàsia... i els plans han canviat! Sort que Air Asia és super econòmica!!! VISCA ÀSIA!!!!

To be continued, ja a les illes, al paraís sobre la terra! (des d’on escric aquestes darreres línies, davant d’un mar blau turquesa, sota una palmera, prenent un cafè de Lombok). Yeah!!!!

Posted by asiantryp 22:05 Archived in China Comments (0)

Litang ལི་ཐང་རྫོང Tashi Delek བཀྲ་ཤིས་བདེ་ལེགས & el Far West

El bressol dels Khampas, a 4.000 metres

sunny 15 °C

large_IMG_1949.jpg

L’arribada a Litang la nit anterior va ser convulsa (remitanse al último capítulo), però ens havíem quedat en el viatge... El Potala Inn, la guesthouse on ens va deixar el Carlos Sainz suïcida/tibetà (no sé ben bé quin dels dos va primer) la vam acabar batejant “Potada Inn”... doncs el lloc, a banda de ser cutre a morir i de fer un fred de mil dimonis, era d’una brutícia immunda: els lavabos, o forats al terra en cadena, podien servir per analitzar la dieta de la penya que havia passat pel “Potada Inn” abans... les merdes amuntegades es contaven a pars... i els líquids grocs dominaven el terra... també el de la dutxa, una aixeta enmig del lavabo sense cap tipus de privacitat.

large_IMG_1768.jpg

Per no parlar dels llits... El Pillo, com de costum, encarregat de checkejar la confortabilitat dels llits (i també d’escollir el més confortable☺) descobreix que el somier d’un d’aquests el conformen 4 troncs de fusta retallats i col·locats un a sobre l’altre... Tenim cara de putus faquirs, o què????

Al matí, ben d’hora ben d’hora, després d’una dutxa “híper íntima” amb un xinorro mirant i escopint (jjjjjjjjjjjjjaaaa.. jjjjjjaaaaaa) i de zigzaguejar les sorpreses del terra del lavabo, decidim sortir a buscar un nou allotjament.

large_IMG_1771.jpg

Abans que res, però, calia esmorzar contundent..., Litang es troba per sobre els 4.000 metres, i en aquesta alçada el cos no pot avisar i un ha d’anticipar el beure i el menjar... o preparar-se per pillar un mal d’alçada de champion...

Primer esmorzar 100% tibetà, en un “bar” khampa atès per una tibetana super simpàtica i molt guapa (aquesta gent de les alçades són moltíssim més guapos, més atlètics i més alts que els xinorros) a base de sopa de fideus d’arròs i carn de yak, una mica picant, però amb molt bon sabor (em sembla que picava de collons, però que ja ens estem acostumant a les bombes nuclears aquestes).

large_8459B1182219AC68175CC976B43A5224.jpg

Un cop esmorzats, sortim a passejar pels carrers... i flipem amb colors... aquest poble, aquestes gents, aquests edificis, aquestes maneres de vestir... aguita, sembla que estem al putu Far West... l’escena és indescriptible: Pols, cases rollo far west a banda i banda, tipus alts vestits amb barrets de cowboy.... i ganivets enormes lligats a la cintura... Bueno, el Far West amb un toc de Perú (les dones vesteixen increïblement de la zona) i un toc de budisme que impregna tota la vida i el carrer (monjos, monges,.... ). Dones i homes orant amb el vestit tibetà tradicional, amb el “diàbolo” a la mà, donant voltes... aquest és el Tibet autèntic, preservat... res comparat amb el que han fet els desgraciats dels xinorros a la Regió Autònoma del Tibet, molt més militaritzat i colonitzat.

large_IMG_1781.jpg
large_845BC8C82219AC681740B70AEF9A2C2D.jpg
large_845CD2022219AC6817DA64D261A26717.jpg

En aquest racó de món, el Ni Hao xinès passa a ser un afable Tashi Delek བཀྲ་ཤིས་བདེ་ལེགས. Tothom et saluda així, al seu pas!

large_845D9EF92219AC681783AEF6C4FEEFA1.jpg

I passejant, passejant, trobem el nostre nou alberg per aquestes dos properes nits, un Youth Hostel regentat per un xinès molt simpàtic i amb un anglès de puta mare! Yessss!!! Per fi podrem preguntar coses i fer coses i menjar coses... jajaja! El tipus de seguida connecta amb nosaltres, el paio és un ciclista expedicionari, que ha donat pràcticament la volta per Àsia amb la seva bici xunga... fotos a Lhasa, a Indonèsia, Malàsia... Quin paio!

large_IMG_1785.jpg

Per dinar, acabem a un garito tibetà de collons, on provem les especialitats del lloc. I tot seguit sortim a passejar per aquest racó de món, autèntic, allunyat, alt, diferent a tot el que un entén per Àsia...

large_84611A522219AC681778B121AB27DE17.jpg
large_846502142219AC68173D2C5E72860A88.jpg

Acabem voltant pel casc antic (antic no, antiquíssim), i ens trobem de cap amb la casa/temple on va néixer el setè Dalai Lama!!! que estava tancat, però, com aquesta gent son taaan bona gent, amb menys de 5 minuts ja teníem a una velleta obrint les portes del temple per nosaltres tres. Bestial.

large_IMG_1805.jpg
large_IMG_1810.jpg
large_846283C72219AC6817580BD0AFE6FB96.jpg
large_IMG_1858.jpg

A 4.000 metres el temps canvia amb una celeritat bestial... i al sortir del temple el cel era ben negre, així que la visita al monestir de Litang la vam haver de posposar pel dia següent... Tornem cap al poble a “callejear”, que és lo nostre!

large_IMG_1832.jpg
large_8460748E2219AC6817CBCE94D786B2EA.jpg
large_IMG_1842.jpg
large_IMG_1850.jpg
large_IMG_1885.jpg

Passem pel mercat de Litang, on els nòmades de les colines del voltant venen a fer les seves compres. Mare meva, quin espectacle!!! Veure aquesta gent sortida de les muntanyes, en família, anar comprant i negociant amb el que porten és tot un espectacle sense límits!!!

large_IMG_1869.jpg
large_846778632219AC6817E7B5789BA96F41.jpg
large_IMG_1877.jpg
large_IMG_1880.jpg
large_IMG_1881.jpg

Per sopar, tornem al mateix lloc del dinar, el bar tibetà ja de tota la vida per nosaltres... jeje! Carn crua de Yak, Tsampa (un plat típic tibetà a base de civada) i dumplings de Yak. I corre que corres, cap a l’alberg, que a les 20:30 havíem negociat amb el jefe del hostel una sortida nocturna a uns hot springs de la zona... aquesta vegada naturals, sota d’un volcà de més de 5.000 metres d’alçada, amb el xinorro, un tibetà rollo nòmada i els tres, amb cotxe per camins de carro.... una de les experiències del viatge:

large_846AB92C2219AC68177FC19653BA2451.jpg

Després de mitja hora de sotracs i pols ens baixem del cotxe. L’aspecte de fora era flipant, del terra sortia fum de tot arreu, i l’aigua canalitzada anava a parar a una piscina seminatural, a l’aire lliure, però dins d’un petit recinte... les muntanyes ens rodejaven....

Aguita! el xinorro i el nòmada també venen a la piscina? Pozi!!! Els paios es despiloten davant nostre i es carden a l’aigua... a veure qui és el guapo que es treu la roba amb aquesta rasca... Es clar... amb aquest fred... ja se sap... la puta, deixaríem l’honor català pels terres... jaja!

Fora bromes.... la cosa es torna una experiència mística... ens fotem a l’aigua, que es troba a més de 40 graus, sota les estrelles, a l’Himàlaia... brutal! Passen 20 minuts i ja no notàvem el fred quan sortíem de la piscina... anar xerrant i sortint de tant en quant per la calor... fins i tot el Pillo i jo ens vam atrevir a anar a fora al riu... i tal i com va passar a Indonesia fa un parell d’anys, el pobre Pillo va acabar fent-me un book en pilotes! Vaya parell de moñardones!

large_IMG_1901.jpg

Passades dos horetes tocava posar fi al banyet... El Kus i els dos paios surten cap al cotxe i de sobte sento al Pillo: “ Aguita Suki, quin susto tio, quina imatge!!! Fés una foto, corre!! National Geografic nen!!!” Resulta que dos monjos havien entrat a la piscina!!! Quina imatge! Perduts enmig del Tibet, en pilotes i dos “monjos nocturns”! Bestial.

large_IMG_1917.jpg

L’endemà va ser un dia bastant especial. Esmorzar i sortida cap al Monestir, interrompuda el dia anterior per la pluja del mil. Les fotos parlen de si soles, tant per les gents i la seva calidesa, com per l’entorn i la fotogènia del monestir i els monjos, grans i petits, de Litang...

large_IMG_1938.jpg
large_IMG_1931.jpg
large_IMG_1976.jpg
large_8472A4DB2219AC6817DA3C8D3483EC86.jpg
large_IMG_1963.jpg

La visita al Monestir tota una odissea... una vegada a dins, ens tanquen les portes i el Kus i jo ens quedem a fora. I el Pillo? On para? El paio s’havia colat pels racons interiors d’aquest fins que el van enxampar i amablement el van acompanyar a la sortida... però, com que no les coses no passen perquè si, ens agafa un altre monjo i ens porta cap a un temple al costat... el seguim... A primera vista no semblava gaire cosa, però nen... una vegada a dins vam flipar amb la figura d’un buda de més de 20 metres que guardava aquest edifici. Aquesta gent obre les portes de casa seva i de la seva vida. Tibet rocks!

large_IMG_1978.jpg
large_84700AF22219AC6817D49072BD0262A3.jpg
large_IMG_1940.jpg
large_846C97392219AC681766FA490822227F.jpg
large_IMG_2028.jpg
large_IMG_2033.jpg
large_IMG_2034.jpg
large_IMG_2036.jpg
large_IMG_2049.jpg
large_IMG_2050.jpg
large_847AB5A72219AC6817108B7E612C744D.jpg
large_IMG_2070.jpg

Després de dinar xinorro xinorro... Per la tarda, per fi, el Kus i jo ens comprem un parell de sombreros Khampas/cowboys!!! I el Pillo? El cabron es va passar el dia partint-se la caixa de nosaltres i anar cantant (papam, papam, papam, paraparapam.... rollo oeste). Quina fila! Ja som uns Khampas autèntics☺

large_IMG_2085.jpg
large_IMG_2080.jpg

Ja de nit, i amb el Kus i el Pillo amb un mal d’alçada de ca l’ample, anem (vaig i ells m’acompanyen) a menjar al nostre bar preferit de Litang, uns dumplings de yak i un iogurt de yak de postres.... mentrestant, ells dos em miraven amb cara de fets caldo a saco.... Aquella nit el Pillo va passar una mala nit i el mite Sauron, el ojo que todo lo ve y todo lo siente de noche, va arribar al seu punt més àlgid☺ jajaja!

large_847EAE6B2219AC6817ED853A01AE28CC.jpg
large_IMG_2089.jpg

L’endemà, ben d’hora ben d’hora, amb les seqüeles del mal d’alçada a la cara, esmorzem (al bar tibetà de tota la vida) i ens dirigim a la plaça del poble, a convèncer i negociar amb alguna furraca/taxi que ens portessin cap a Tagong, a unes 9 hores de cotxe de Litang.

large_IMG_2097.jpg

L’escena brutal, 8 paios rodejant-me i proposant preus, parlant en semi xinès / semi tibetà i jo, com podia, anar negociant un per un... quin col·lapse, a aquestes hores! Per fi, trobem un possible xofer, a partir d’ara l’home “x”, donat la semblança amb un col·lega nostre☺. El joc ha començat! I boli en ma anem apuntant les propostes econòmiques a les nostres mans... vaya tela de tatoos!

large_IMG_2129.jpg

Finalment arribem a un acord i sortim cap a Tagong.... serà el viatge igual “d’entretingut” que el d’anada? Doncs goita tu... ni una hora després de sortir, ja estàvem aturats a més de 5.000 metres de nou, aquesta vegada per un camió travessat enmig de la carretera... però tirem...

large_IMG_2122.jpg
large_IMG_2106.jpg
large_IMG_2110.jpg
large_8482E5C02219AC6817AABB918ADDBDEF.jpg
large_848404642219AC6817D064B82BDE7DC9.jpg

Mitja hora després, tornem a estar parats... no!!! NO POT SER!... obres a la carretera. Resulta que l’estan asfaltant i els molt huevons ho fan als dos carrils al mateix temps... així, deuen pensar, avancem més ràpid... I AIXÍ, pensem nosaltres, bloqueges ambdós sentits i talles la circulació a més de 5.000 metres... De puta mare....

large_IMG_2138.jpg

Aturats, comencen a passar militars altra vegada, però no ens diuen gaire cosa... Uuuuuf! Aquí estarem unes hores.... si acaben de començar a asfaltar!!!!

large_84853E402219AC6817ECD2BC50CB47C5.jpg

Però el xofer, el Sr. X, és més puta que ningú... (l’escena):

large_IMG_2150.jpg

- Kus, perquè has baixat del cotxe?
- No sé tiu, aquest paio m’ha dit que baixi....
- Aguita nen, que el paio es pira....
- Crec que m’ha dit que passarem per les pastures del costat...
- I si no torna? Jajaja!! Aquí, tirats... jajajaja

A la poca estona veiem el paio conduint enmig de les tendes dels nòmades, la furraca 4X4 a tota llet per les pastures!!! Jajajaja!!!! Es para al costat, i apa!! Som-hi

large_IMG_2147.jpg
large_IMG_2142.jpg

Però aquí no queda la cosa... es veu que els nòmades et cobren per passar per aquí: 3 euros per cotxe! Jajajaja!! Vaya negoci tenen els putes! Els paios es van movent conforme la obra avança i ala, a fer negoci! Finalment, i després de pagar, el nòmada ens dona el OK!

large_IMG_2153.jpg

Uns kms més endavant, parem per refrigerar els frens... jajaja!!!

large_IMG_2157.jpg
large_IMG_2161.jpg

Arribats a l’encreuament de la carretera que torna a Kangding o puja fins a Tagong... el Sr. X decideix fer un stop. I vaya stop.... en un carrer d’un poble impossible d’escriure. Ens encerclen tota la banda d’amics del Sr. X.... i el paio diu que no li surt a compte portant-se a Tagong.... Baixem del cotxe indignats i decidim pagar-li només fins aquí...

large_IMG_2163.jpg

Caminant poble avall, el paio ve corrents (suposo que li sabia greu l’escena) i, després de renegociar l’anada a Tagong de nou (pagant 5 euros més),... tornem a agafar la ruta. Pobre paio, no m’estranya que no volgués anar a Tagong... encara quedaven 2 ports de pista i pols de més de 4.000 metres!!!

large_IMG_2171.jpg
Això és la pols de la carretera Sichuán-Tibet

large_848B4F472219AC68173C97CFABBB0A34.jpg
large_IMG_2184.jpg

Després de sortejar pedres i sots al camí....

large_848C9A882219AC681746DE692E59A402.jpg

Arribada a Tagong, 9 hores després de sortir de Litang... Yeah!

large_IMG_2194.jpg

Posted by asiantryp 21:12 Archived in China Comments (1)

Kangding དར་མདོ་ i la GRAN PILLADA

Giro al infierno (made in Suki)

sunny 10 °C

large_AE159CB12219AC681752E70B8A67338A.jpg

Aquestes línies les estem escrivint des del Chiruman Youth Hostel a Kangding, Dartsendo (དར་མདོ་) en tibetà, escoltant els xiulets i crits dels militars xinesos apostats al campament militar just davant del Temple Budista – Tibetà, King Kang Monastery. Tot i que la repressió xinesa és evident, en aquesta població nexe d’unió d’aquests dos mons tan oposats, la vida flueix amb normalitat i existeix una certa comunió entre tibetans i hans.

Avui ha estat un dia intens, bastant més que el d’ahir.... on, just després d’esmorzar sopa picant hem pillat un bus des de Ya’an a Kangding.

L’arribada a Kangding, després de 5 hores de bus ha estat xocant, un altre món! Si els xinesos sudaven dels nostres caretos, només posar els peus fora de l’estació de busos, ens han assaltat 10 o 12 tibetans khampas (habitants de la regió del Kham tibetà – de tradició guerrera) dient-nos si volíem anar aquí, allà.... oferint-nos taxis, restaurants, hotels.... aguita, quin canvi!

large_IMG_1540.jpg

Pillem el primer taxi fins al hostel Chiruman, just al costat d’un dels temples de Kangding... un lloc on ben d’hora al matí s’escolten els tambors, els càntics i les trompetes dels monjos budistes.

large_AE1762E42219AC6817C66E368D40F76C.jpg

Baixem al poble a sopar. Potser, el millor papeig que ens hem fotut fins ara, a base de xai rostit, verdures fresques saltejades, cansalada fregideta, dumplings i carn de yak... i, com no, una botella de vi xinès (The Great Wall wine)... vaya tiberi!

large_IMG_1546.jpg

L’endemà, després de ser mig despertats pels càntics i les trompetes dels monjos del costat, fem la bugada i pugem a estendre-la al terrat del Guesthouse... Aguita, quan aixequem el cap ens trobem, de fons, el sostre del temple del costat... estenent la bugada amb aquestes vistes... flipant!!!

large_IMG_1555.jpg

large_AE18B3BB2219AC6817D0B92650305C78.jpg

Més tard, ens decidim a pujar amb telefèric a un dels monestirs budistes de sobre la ciutat... Juas! Quin telefèric! Sembla que hem tornat enrere en el temps, al parc d’atraccions de Montjuic... Gairebé no hi cap una persona de la nostra mida.... Ja a dalt, passegem pels voltants del temple... la veritat sigui dita, un lloc de cartró pedra, totalment orientat al turisme cutre xinès... baixem cagant llets, una mica decepcionadillos...

large_IMG_1573.jpg
large_IMG_1576.jpg
large_IMG_1585.jpg
large_IMG_1600.jpg

Després de passejar pel centre de la ciutat, decidim anar a un hostel on diuen que es parla anglès, i ens poden recomanar coses per fer i donar una mica d’info. Dinem allà de guais, rollo occidental: hamburguesa de yak i pizzes de yak... ja tocava. D’allà, baixem tranquil·lament al poble, a "callejear”!

large_IMG_1582.jpg
large_AE1C41042219AC6817733D8AC9DAE7A3.jpg
large_IMG_1622.jpg
large_IMG_1631.jpg
large_IMG_1634.jpg

En 30 minuts em trobo ballant una dansa típica de la zona al mig de la plaça del poble, envoltat d’un bon centenar de persones, en rotllana... i es clar, era l’atracció del poble, tot cristo anar rient, fent-me fotos, gravant-me... jajaja! I els cabrons del Pillo i del Kus anar filmant i partint-se la caixa de mi... Una gran experiència.

large_IMG_1664.jpg
large_IMG_1635.jpg
large_IMG_1638.jpg
large_AE20AFF52219AC68171658112BD386A2.jpg
large_AE219D982219AC68175C3788F8AA115A.jpg
large_AE226F902219AC6817F4259366CCD80C.jpg
large_IMG_1646.jpg
large_AE2454D72219AC68170A7223B971901C.jpg
large_IMG_1656.jpg
large_AE25C2A42219AC681787A289BD844EED.jpg
large_IMG_1661.jpg

Llavors, vindrà un dels moments del dia. Les hot springs, o aigües termals on un pot relaxar-se... Es clar, el Pillo i jo havíem anat d’onsen en onsen al Japó... i ens hem dit... Hot Springs? Relax? Massatges? Som-hi... Però es clar, sempre que les expectatives superen la realitat un acaba flipant. Ja son les deu del vespre... i el taxi ens porta cap allà, un camí de carro que tira i tira a uns 5 kms de Kangding. Baixem... és negre nit i davant nostre no hi ha aigües termals, ni res de res... i ara com coi tornarem? Caminem una mica i escoltem gent i aigua... un edifici ronyós, dels anys 30 ens espera... i tres xinacas ens atenen. La sala d’espera és una espècie de saló de te... cutre a parir. Ens criden i ens fan passar a un passadís encara més cutre... nosaltres, sense xancletes ni banyador.... entrem en una espècie de sala pudenta, amb un xarco d’aigua encara més pudenta i gris... Aquí? Això és els hots springs? Ens partim de riure, a veure qui té collons d’entrar en aquesta bassa de jerna... Sortim... ens indiquen el final del passadís... anem... allà ens espera una piscina plena de xinorros “xapoteando” en una aigua gris i encara més pudenta... Sortim pitant! Estamos locos? Ens tornen les peles i ens fem, al menys, un massatge relaxant de peus...

large_IMG_1678.jpg
large_IMG_1680.jpg

L’endemà, esmorzant l’enèsima sopa de noodles picant matutina, ens hem de dirigir cap a Litang, una de les poblacions més altes del món, a més de 4.000 metres d’alçada. Estem de sort! Una furraca ens crida mentrestant esmorzem i li diem d’anar a Litang. El paio fot una trucada, i en menys de 5 minuts tenim un jove tibetà, que ens espera per portant-se a Litang, per un preu raonable de 10 euros per cap, per fer una distància de 300 kms en aproximadament 6 hores.... Estem de sort!!!!
large_IMG_1689.jpg

Giro al Infierno o “la Gran Pillada”

Tot va bé, a la petita camioneta de l’equipo A la formem nosaltres, el conductor tibetà i un paio extrany amb ulleres sense vidre, també d’aspecte tibetà.
large_AE2B06812219AC681752371019495975.jpg

Tot va bé, anem fent camí per una carretera d’asfalt, acceptable, pujant un coll darrera d’un altre a tota òstia, deixant enrere Kangding i les valls verdes de la zona: ens endinsem a la “Meseta” Tibetana... tot va bé...
large_IMG_1695.jpg

El “copi” es va girant, de tant en quant, i ens mostra el seu telèfon amb frases traduïdes del tibetà a l’anglès... i així ens anem comunicant amb els dos paios.... tot va bé...

Més endavant, a unes 2 hores de viatge, es comença a apreciar la vida rural tibetana, les cases, la gent, el camp i la vida a més de 4.000 metres d’alçada... El conductor fa una paradeta i pugen dos nenes que deixem més endavant a un poblet... tot va bé...
large_IMG_1705.jpg
large_AE2C5A402219AC6817A5DBEC4DA544C0.jpg
large_IMG_1699.jpg

Tot va mig bé... En un peazo de coll de gairebé 5.000 metres, just a sota, la carretera es talla i pillem un camí de carro a ma esquerra... ens diem “deuen estar fent obres aquí i serà un momentet fins a pillar la carretera altra vegada” MASSAAAAAAA.. il·lusos... pobres diables.... 2 hores de camí de carro, conduïts pel putu Carlos Sainz tibetà, potser menor d’edat i tot, adelantant com un malalt (pitjor que en Maik a Indonèsia) anar botant i saltant més d’un pam dels seients... i veient els precipicis a esquerra i dreta... Ens anem dient, bueno, ara pillarem la carretera bona...
large_AE2DC7D12219AC6817AA3CA281A702C1.jpg
large_IMG_1703.jpg

Tot ja no va ni mig bé....de sobte, cotxes i camions parats en un tram de pujada i varis xinesos anar fent fotos a l’esquerra.... Wow! El Gongga Mountain, de 7.500 metres d’alçada davant nostre! Per això ens hem parat...
Jo surto a veure què passa més endavant, ja que no em queda clar que la gent estigui aturada, només per fotografiar el Gongga... Joder, si l’hem anat veient des de que hem sortit!!!
large_IMG_1718.jpg

Efectivament, un parell de corbes més enllà, un bus parat enmig de la carretera, en un tram molt estret en obres, just allà on no pot passar cap altra vehicle, ni de pujada, ni de baixada... Torno a explicar la mala notícia als dos... però mentrestant m’acosto, veig la cara del Pillo dient-me que no, des de lluny... què passa? La mala notícia la porto jo... o ells...
large_IMG_1719.jpg
large_IMG_1723.jpg

Tot es col·lapsa i ja no hi ha res que vagi bé:

Suki, el copi ens ha dit que “NO OIL”... que el cotxe s’ha quedat sense oli i em d’esperar aquí fins que algú surti de Litang, que està a 3 hores de camí, amb l’oli... Això significa, 3 hores i 3 hores per arribar.... 6 hores... aguita.

Els dos nerds, conductor i copi, s’assenten al terra com si no passés res... a gairebé 5.000 metres d’alçada.

Dos hores després, aconseguim treure el bus del camí de carro i la cua de penya comença a tirar amunt i avall... em torno boig, i començo a preguntar si algú ens pot portar a Litang. Aconseguim dos places en dos cotxes diferents... Això significa esperar, no podem deixar a ningú aquí... creuem els dits.
large_AE3293FD2219AC68175340C0F14DC2B1.jpg

Tot encara va a pitjor... i la cosa es posa sèria:

No pot ser... s’apropen dos camions militars... i ens saluden “Hello”, “Hello”!!! Tots passen de llarg, menys un: l’oficial al càrrec de la tropa. Malrollo, molt malrollo... Un tipus baixet, amb cara còmica però que es torna sèria i de molt mal rollo de cop.
large_AE336E1D2219AC68179851FEEB3BD105.jpg

Axantats com la mare que ens va parir, ja que aquesta zona la tanquen als estrangers sovint... li donem conversa amb el poc anglès que té el paio. Ens explica mil coses entre riures i canvis d’humor sobtats, del buenrix al malrix... Ens comença a afectar el mal d’alçada, portem unes quantes hores a 5.000 i hem pujat de cop des de 2.000 metres.... Cor fort... Aguanta al paio aquest... El sol se’n va... la temperatura cau en picat... i seguim aguantant el xaparrón de l’oficial xinès.

El paio anar dient: “You MUST” “You MUST” “NO”... “MADRID” “BARCELONA”... “I’m AN COMMANDER! ME STOP A CAR. CAR MUST STOP””MESSI, RONALDO”... La cosa es posa xunga...

“YOU GO TO LHASA”?????

Nooooooo!!! No!!!!!! We go to Litang... NO Lhasa (Si el paio detecta el més mínim dubte, ens porta cap al lloc de comandament, FIJO).

Finalment el paio es pira... alleugerits, ens posem al cotxe i ens quedem mig groguis... Passen les hores, el fred comença a calar...
large_IMG_1751.jpg

Que extrany... no passen cotxes ni amunt ni avall... Aquesta vegada el Kus és l’encarregat d’anar a mirar què passa més amunt...
large_AE3871F02219AC681715CEDBE3BF15D4.jpg

Torna amb més males notícies: el lloc on es trobava el bus abans parat, ara hi ha una grua que obstrueix el camí, descarregant material a la obra... Així, el paio que porta l’oli de motor es troba atrapat al darrera...
large_IMG_1747.jpg

Esperem... passa una hora... l’espera és insuportable, fa fred i tenim MOLT, MOLT mal de cap... Els camions s’amunteguen a banda i banda del lloc on es troba la grua... AQUÍ NO PASA NI DIOS.

large_IMG_1735.jpg
large_IMG_1738.jpg
large_IMG_1739.jpg
large_IMG_1742.jpg

Aguita... el que ens esperàvem, el copi resulta ser un bujarra de cuidado que no para de fer-nos fotografies i dir-nos “I Love You”... El Pillo va ser el que va pillar més amb aquest, doncs s’assentava just al darrera d’ells. “I Love You” .... juas, quin la rollo!
large_AE350B632219AC681772576708170368.jpg

Finalment el camí s’obre... però el paio de l’oli no apareix.... passen 20 minuts, i el col.lapse de camions encara és evident. Pols, fred, mal d’alçada... I per més inri, ja no tenim ni aigua ni res per jalar... i portem així tot el dia. Són les 7 de la tarda.

Finalment, una furraca s’atura al costat nostre amb l’oli! MILAGRO. Posem l’oli i tirem.
large_IMG_1755.jpg

Passem pel costat del bus encallat abans i els passatgers seguien allà, tirats... què serà d’ells?

El conductor, boig per arribar a casa, accelera i accelera. Anem botant, adelantant, anant de canto a canto per camins de carro que pugen i baixen desnivells i colls de més de 1.000 metres d’alçada... Quin infern.

La cosa es posa encara més XUNGA – Giro al infierno total

Arribem a una meseta per sobre els 5.000, és fosc i portem més de 10 hores de viatge, sense beure ni menjar... De sobte, una cua de mil dimonis. Què passa?

Ens diuen que hi ha una obra més endavant i que fins les 12 de la nit no obriran el camí... No pot ser.... Tenim un mal de cap horrorós i moltes ganes de vomitar: MAL D’ALÇADA A SACO. Aquí la gent s’ho agafa amb calma... paios amb gavardines i llanternes ens informen de la situació... El conductor gira i ens diu que hem de pagar entre tots 30 yuans per poder passar per la pastura del costat, fent 4X4... Acceptem. Però de sobte la barrera s’obre... i senyors, us asseguro que no he vist a ningú adelantant d’aquesta manera... camions, yaks, persones, cotxes... tot passava a saco pel nostre costat. Quin infern.... però tirem!!!!

GO GO GO GO GO!!! Diu el conductor i cridem al uníson tots 5 integrants!!!

Una hora més tard, el paio para al davant d’una casa... Food, Food.... (menjar, menjar). Sortim. L’escena és surrealista. Sols, enmig de muntanyes i estepes, a 5.000 metres d’alçada... El paio cridant cap a la casa... jo fent el mateix. Finalment, dos monges ens obren la porta i accedim a casa seva... al magatzem on tenen tot tipus de bosses i menjar envasat indescriptible (frankfurts de gos, potes de gallina envasades, peus de porc vermells al buit).... marejats, i com en un somni.... l’escena era increïble, les dos paies amb els seus vestits de monges, els ulls rasgats, les cares tapades amb una màscara... era com estar en una peli de la Guerra de les Galàxies, i elles eren jedis. Comprem el que podem, marejadíssims i amb un mal de cap infernal. Entrem en el cotxe i el conductor: GO GO GO GO GO!!!! Una hora i mitja cap a Litang...
large_IMG_1766.jpg

Desesperats, bevem l’aigua... afamats, anem obrint una bossa darrera una altra... patates picants, cacauets dolços picants, pèsols picants i humits..., i Frankfurt de gos... que, com no m’acabo papejant jo.

D’aquí endavant, una trialera darrera una altra, un suïcidi de conductor.... i un mal de cap i unes ganes de vomitar, un mal estar infernal.... només alleugerit quan el cotxe baixava d’alçada...

El darrer tram, abans d’arribar a Litang va ser el pitjor (si, encara les coses poden anar a més malament).... una baixada infernal de 4X4 a tota hòstia... i botant com mai... tapats amb el que podíem per evitar morir asfixiats per la pols...
large_AE3B7AE92219AC6817E2A2544DCDF827.jpg

Arribem a Litang, odiem la furraca de l’equipo A, el conductor i el bujarrilla del copi... entrem a l’hotel... un cutxitril horrorós i fred ens espera com a benvinguda... El límit de l’allotjament per Kus i Pillo... crec que m’odien..

Gairebé 13 hores de camí infernal...

Però de ben segur, ha estat i serà el dia que més hem rigut de tots, el més especial i el que recordarem totes les nostres vides!

Ja ens trobem a Litang, bressol dels Khampas... Bona nit!

Posted by asiantryp 06:29 Archived in China Comments (5)

(Entries 1 - 5 of 9) Page [1] 2 »