A Travellerspoint blog

Chengdu: Bù Là (No picante, por favor)

Descobrint el Sichuan i el seu menjar PICANT ... Rodolí!

sunny 29 °C

large_EC8A80D12219AC6817BEDC906F74ACF5.jpg

L’arribada a Chendgu ha estat durilla, després de la maxacada que portem els darrers dies, sense dormir, sense parar... Però ja som aquí: els walking dead ja estan fent mal per Sichuan, el darrer bastió abans d’intentar accedir al Tibet.

El bus de línia de l’aeroport ens deixa a la plaça Tianfu, una mescla d’arquitectura comunista i esclat capitalista, amb l’estàtua de l’omnipresent tito Mao i milers de llums i grans gratacels que recorden més al centre de Times Square que una altra cosa... Què diria en Mao si veiés tal percal consumista?.... Es compraria un Iphone 5 falsificat!!! Jajaja

large_IMG_1255.jpg
large_BD87760C2219AC68170B4FF49DF13AEA.jpgIMG_1238_co_pia.jpg
large_IMG_1241.jpg
large_IMG_1245.jpg

I apa... des de la plaça, buscat la vida per trobar el Sam’s Guesthouse enmig d’una ciutat de 12 milions de xinacos... que teníem reservat prèviament des de Granola city. El cutxitril més econòmic i autèntic que en Suki havia trobat per Internet... (els que em coneixen, ja saben de que va el rollete☺). Una casa de 300 anys d’antiguitat, enmig del bullici, amb un pati interior preciós... l’habitació no!!! Gens ni mica.... brutícia, humitat a fondo, mala olor i un forat al terra, just al costat del llit del Pillo... Rates???? ...

large_IMG_1223.jpg
large_IMG_1225.jpg
large_IMG_1230.jpg
large_IMG_1231.jpg

El dinar el fem just al costat del guesthouse. Una mica de tot, bledes, vedella amb pebrots, mongeta tendra amb salsa de soja... arròs... una delícia per 1 euro per persona. A més, vam aprofitar l’ocasió per tal que la cambrera ens escrivís els plats que ens molaven en xinès mandarí... mai se sap, i amb el poc xinès del Suki això ens pot salvar la vida més endavant, quan sigui ja impossible ni que entenguin un simple “hello”.

large_IMG_1235.jpg

Per la tarda pateig, pateig i més pateig... descobrint els barris més populars de Chengdu, allà on el temps encara està ancorat en l’època de la revolució cultural...

large_IMG_1237_co_pia.jpg
large_IMG_1242.jpg
large_IMG_1246.jpg
large_IMG_1250.jpg

D’allà, vam anar cap a una de les cases de tes més famoses de Sichuan: la casa de te Heng Ming a la Plaça del Poble, un indret molt típic on serveixen un dels millors tes del món, el te de la casa Heng Ming; cadires de bambú, un llac, bambú per tot arreu, tranquil·litat i retorn al passat d’aquest país mil·lenari.

Cap allà a les 21 anem a sopar, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs i verdures... a si, i un putu plat típic Sichuanes a base de pollastre i cacahuets... sona bé oi? Doncs massa!!! Si alguna cosa hem après és a dir “bù là” – NO PICANT en xinès – Es veu que Sichuan és la zona on el menjar és més picant de la Xina... i tela nanus amb les putes guindilles, la salsa vermella, els polvos vermells, els pebrots vermells triturats, les pepites dels pebrots triturades amb la maldita salsa vermella... i això per tot arreu... Aguita, el plat aquest ens va deixar la boca com un “bebedero de patos”... quin infern!!! Ens suaven les celles, i els ulls... i els llavis se’ns van inflar rollo Carmen de Mairena. Per passar aquest primer mal tràngol, ens comprem una botella de licor d’arròs a la botiga del costat del Sam Cutxitril Guesthouse, que ens mig acabem al pati de l’alberg... i dic mig acabem, perquè ara mateix tinc la roba assecant-se a l’habitació, la botelleta dels dimonis acabarà vessant per tota la motxilla un dia més tard. La meva roba fa olor a alcohol d’arròs... ja veuràs tu els polis!

Per cert, amb tant d’arròs haurem de pillar uns laxants de marroneti, o aquí un dia farem un pet que ni Fukushima!!!! Crec que al Pillo ja se li estan axinant els ulls...

large_IMG_1309.jpg
large_EC91A0352219AC68173F72DA9220EDE4.jpg
large_EC90F1462219AC68175F5048F86EB0F8.jpg
large_IMG_1269.jpg

El dia següent, després d’una nit de mini party a càrrec d’osenzo Kus, àlies “Il cantatore nocturno o Il Pavatori amarillo” ens dirigim cap a Leshan, a veure el Budha més gran del món.

large_IMG_1260.jpg
large_IMG_1262.jpg
large_IMG_1267.jpg
large_IMG_1346.jpg

Ala pues, sense dormir gaire, bus de 2 horacas i mitja cap a la població de Leshan i posterior bus de línia fins al Big Budha! L’excursió val la pena, el Budha de Leshan de més de 1.200 anys d’antiguitat és, a banda del més gran del món, el més espectacular que mai he vist... una autèntica meravella esculpida en un precipici al davant d’un riu enorme... tot un espectacle. Això sí, xinacos i xinacos i més xinacos... els malpartis semblava que feien la Via Catalano-xinesa el dia del 11 de Setembre... per baixar cap al Budha... quina ma de xinos pujant i baixant.

large_IMG_1311.jpg
large_EC93E43B2219AC6817BE20342E3057C3.jpg
large_IMG_1317.jpg
large_EC959EDC2219AC681736DBED65125C12.jpg
large_EC964C352219AC681716FE020F6901F1.jpg
large_EC96FF842219AC6817DDB8B28D92AE57.jpg
large_IMG_1340.jpg

Com sempre, la nostra organització es basa en el QUÈ FER, no en el què menjar ni el què beure.... On anem? Allà? Que anem a visitar? Això! Doncs tira... Això comporta acabar menjat en els llocs més autèntics i PICANTS!!!!! Així, acabada la visita del Budha i els boscos i temples dels voltants, decidim que toca marxar cap a Chengdu.

large_IMG_1350.jpg
large_EC99F0A62219AC6817235C73B478667C.jpg
large_EC9A9AA92219AC6817CEA425357691EC.jpg
large_EC9BA8922219AC681701B0148ED8BFC8.jpg

Abans de marxar, però, veiem un petit restaurant-cutxitril da joe (un lloc cutre de nassos davant de l’estació)... la gana podia amb nosaltres i encara teníem unes 3 hores per poder arribar a Chendgu de nou. La cosa va anar així:

Mira, un restaurant al davant de l’estació! Anem? Si, si, cal que mengem alguna cosa o pillem catxo durant el camí de tornada. Enga.
large_EC9FEBF02219AC6817A008EE34230D38.jpg

- Ni hao ma? Ni hao.... Volem menjar... es pot? Hao, hao!!! (Si, Si) ....
- Mira, tenen un forat a la taula amb foc per posar una cassola amb sopa a dins i anar sucant coses per menjar (hot pot). Així sabem el que mengem....
- Suki, entra tu a veure que tenen...
- Entro: 5 neveres amb vitrina i vàries estanteries a cada una, deixaven entreveure diferents tipus de pinxitos i verdures... Sona guai, no?
- Obro la primera nevera: ni puta idea de les coses que tenen punxades a cada pal...
- La segona nevera: encara menys idea, però a sota trobo una cassola amb sang i cervells.... mal “assunto”.
- Tercera nevera: Puc detectar pinxitos de llengües d’algun bitxo, testicles, ulls, coses vàries...
- Quarta nevera: ronyons de no se què, granotes, tortugues en pinxito... i budells...
- Cinquena nevera: verdures i bolets... i coses rares que no es poden ni explicar, perquè encara dubto del que podien ser...

- La puta... em dic... la puta.... em torno a dir... si aquesta dona ja té la sopa a la taula i ha encès el foc... i aquests dos estan a fora... jejeje☺ Total, començo a agafar el que, pels meus dos companys de viatge...., vaig anomenar “trossos de carn”, verdures i bolets... jejeje ☺

La tàctica:
- “Els trossos de carn” a sota de la bandeja, les verdures i coses més normals, respectables i menys escatològiques a sobre (aquesta tàctica es remunta als temps de l’Escola Pia, però a l’inrevés, quan un tapava les coses entre tovallons i trossos de pa).
- Surt la dona i comença a posar els pinxos a dins de la cassola bullint... fent gairebé desaparèixer les proves del delito... ☺ jejeje

Però nois... , aquests dos ja em coneixen, jajaja! I, “cual Sherlock Holmes” van estar determinant, una per una, les coses que vam anar traient de la sopa PICANT (Ah! no havia mencionat que la sopa picava?)

large_IMG_1359.jpg
large_IMG_1361.jpg

La metodologia:

Encara hi ha més, jajajaja!!! La dona del restaurant, al veure que no teníem ni papa de com fer tot el tinglado per menjar, surt i es posa a “ajudar-nos”.... La seva tasca consistia en anar posant les llengües d’ànec punxades en un pal a la sopa i demés coses... i en anar sucant-les, a posteriori, en una salsa que havia preparat per nosaltres... una salsa infernal que portava tots els ingredients més picants de la regió, concentrats en 5 centímetres quadrats, i en anar fent que ens mengéssim els pinxos bullints de la sopa, i untats en aquesta salsa demoníaca...

Com em partia la caixa amb el Kus i el Pillo dient (Bù, Bù, Bù – no en Xinès), vermells, suant i amb els ulls a explotar!! Quina gran experiència.
large_IMG_1367.jpg
large_IMG_1366.jpg

D’arribada a Chengdu vam passejar pels voltants d’un temple, buscant tendes de roba de material de muntanya falsificat pels propers dies al Tibet....

large_IMG_1371.jpg

Per sopar??? Que què vam fer per sopar??? Un McDonalds!!! Els nostres estomacs necessitaven basura occidental..

L’endemà, dia 12 de setembre, tocava esmorzar fort i canviar diners al banc. Doncs a partir de Chendgu la Xina capitalista deixa pas a la tradicional, i això significa pocs bancs i poques possibilitats de treure diners.

He mencionat fer un esmorzar fort per passar el llarg dia de viatge des de Chendgu a la Reserva de Pandes de Bifengxia? Doncs no podia ser més fort..:

large_IMG_1374.jpg
large_IMG_1375.jpg

Entrem en un petit bar familiar, recomanats per la noia del hostel... i demanem tres sopes de noodles amb carn de vedella i, com de costum, diem: Bú Lá, BÚ LÁ!!!!

Tot anava de conya, el paio fent la massa dels noodles casolans, rollo pizza.... la dona tallant la carn i les verdures de manera molt higiènica... el nen servint els tovallons i els bastonets molt graciosament... Però si, les coses a la vida es torcen... i quan arriba el plat amb la sopa, rollo xapapote, veiem una taca vermella maliciosa anar flotant i expandit-se pel líquid... El Kus i el Suki, al veure-ho, amb molta cura vam començar a menjar de forma que la maldita taca no s’expandís per la sopa... El Pillo, pel contrari, ja havia despertat el mal, removent tot el contingut del plat.... JAJAJAJA! Com picava, i com rèiem del super esmorzar.... i clar, el Pillo és el Pillo, i a la mínima que ens vam despitar els seus dos bastons ja estaven removent les nostres dos sopes... I dient! “no us agrada l’autenticitat? Això és autèntic...” jajaja, vaya bainas!

Amb la boca rollo Mairena altra vegada, a les 9 del matí, anem a fer les gestions necessàries pels propers dies.... i per seguir la ruta.

El taxi d’anada a l’estació de Xinnamen, tot un espectacle... El paio estava com un llum. Cridava, gesticulava, es cagava en la mare que va parir en tots els pobres infeliços que venien en direcció contraria...
large_IMG_1379.jpg
large_ECA3CCBC2219AC681793774E27F35BA0.jpg

Propera parada: Reserva Natural i Centre de Conservació de Pandes a BifengXia.

Bú Lá ☺

Posted by asiantryp 07:31 Archived in China Tagged sichuan

Table of contents

Comments

Molt interesant, pero sembla un blog del Arguiñano.. Hasta a mí amb pica la boca.
Les fotos del Buda, molt wapes.
Cuidadin si aconseguiu entrar al Tibet, que caravde xinessos no en feu gaire.
Una abraçada!

by Carles1952

Super Coudin!!! jajajaja! Ara t'escric des del gairebé el Tibet, a Litang... de vegades aquí ja no es pot arribar... Polis, militars... cuidadin amb les entrades que venen que no tindran desperdici!!! Una abraçada

by asiantryp

Una experiencia fantástica, incluyendo las cagarrinas de unos y el intercambio metafísico de saliva de lama con manteca de Yak de otros.
Bueno chicos, esto se acaba. Os deseo un feliz viaje regreso a la "civilización?" y al stress.
Hacednos saber cuando hayáis aterrizado por aquí.
Un abrazo
José Flor

by jose flor

This blog requires you to be a logged in member of Travellerspoint to place comments.

Enter your Travellerspoint login details below

( What's this? )

If you aren't a member of Travellerspoint yet, you can join for free.

Join Travellerspoint