A Travellerspoint blog

Kangding དར་མདོ་ i la GRAN PILLADA

Giro al infierno (made in Suki)

sunny 10 °C

large_AE159CB12219AC681752E70B8A67338A.jpg

Aquestes línies les estem escrivint des del Chiruman Youth Hostel a Kangding, Dartsendo (དར་མདོ་) en tibetà, escoltant els xiulets i crits dels militars xinesos apostats al campament militar just davant del Temple Budista – Tibetà, King Kang Monastery. Tot i que la repressió xinesa és evident, en aquesta població nexe d’unió d’aquests dos mons tan oposats, la vida flueix amb normalitat i existeix una certa comunió entre tibetans i hans.

Avui ha estat un dia intens, bastant més que el d’ahir.... on, just després d’esmorzar sopa picant hem pillat un bus des de Ya’an a Kangding.

L’arribada a Kangding, després de 5 hores de bus ha estat xocant, un altre món! Si els xinesos sudaven dels nostres caretos, només posar els peus fora de l’estació de busos, ens han assaltat 10 o 12 tibetans khampas (habitants de la regió del Kham tibetà – de tradició guerrera) dient-nos si volíem anar aquí, allà.... oferint-nos taxis, restaurants, hotels.... aguita, quin canvi!

large_IMG_1540.jpg

Pillem el primer taxi fins al hostel Chiruman, just al costat d’un dels temples de Kangding... un lloc on ben d’hora al matí s’escolten els tambors, els càntics i les trompetes dels monjos budistes.

large_AE1762E42219AC6817C66E368D40F76C.jpg

Baixem al poble a sopar. Potser, el millor papeig que ens hem fotut fins ara, a base de xai rostit, verdures fresques saltejades, cansalada fregideta, dumplings i carn de yak... i, com no, una botella de vi xinès (The Great Wall wine)... vaya tiberi!

large_IMG_1546.jpg

L’endemà, després de ser mig despertats pels càntics i les trompetes dels monjos del costat, fem la bugada i pugem a estendre-la al terrat del Guesthouse... Aguita, quan aixequem el cap ens trobem, de fons, el sostre del temple del costat... estenent la bugada amb aquestes vistes... flipant!!!

large_IMG_1555.jpg

large_AE18B3BB2219AC6817D0B92650305C78.jpg

Més tard, ens decidim a pujar amb telefèric a un dels monestirs budistes de sobre la ciutat... Juas! Quin telefèric! Sembla que hem tornat enrere en el temps, al parc d’atraccions de Montjuic... Gairebé no hi cap una persona de la nostra mida.... Ja a dalt, passegem pels voltants del temple... la veritat sigui dita, un lloc de cartró pedra, totalment orientat al turisme cutre xinès... baixem cagant llets, una mica decepcionadillos...

large_IMG_1573.jpg
large_IMG_1576.jpg
large_IMG_1585.jpg
large_IMG_1600.jpg

Després de passejar pel centre de la ciutat, decidim anar a un hostel on diuen que es parla anglès, i ens poden recomanar coses per fer i donar una mica d’info. Dinem allà de guais, rollo occidental: hamburguesa de yak i pizzes de yak... ja tocava. D’allà, baixem tranquil·lament al poble, a "callejear”!

large_IMG_1582.jpg
large_AE1C41042219AC6817733D8AC9DAE7A3.jpg
large_IMG_1622.jpg
large_IMG_1631.jpg
large_IMG_1634.jpg

En 30 minuts em trobo ballant una dansa típica de la zona al mig de la plaça del poble, envoltat d’un bon centenar de persones, en rotllana... i es clar, era l’atracció del poble, tot cristo anar rient, fent-me fotos, gravant-me... jajaja! I els cabrons del Pillo i del Kus anar filmant i partint-se la caixa de mi... Una gran experiència.

large_IMG_1664.jpg
large_IMG_1635.jpg
large_IMG_1638.jpg
large_AE20AFF52219AC68171658112BD386A2.jpg
large_AE219D982219AC68175C3788F8AA115A.jpg
large_AE226F902219AC6817F4259366CCD80C.jpg
large_IMG_1646.jpg
large_AE2454D72219AC68170A7223B971901C.jpg
large_IMG_1656.jpg
large_AE25C2A42219AC681787A289BD844EED.jpg
large_IMG_1661.jpg

Llavors, vindrà un dels moments del dia. Les hot springs, o aigües termals on un pot relaxar-se... Es clar, el Pillo i jo havíem anat d’onsen en onsen al Japó... i ens hem dit... Hot Springs? Relax? Massatges? Som-hi... Però es clar, sempre que les expectatives superen la realitat un acaba flipant. Ja son les deu del vespre... i el taxi ens porta cap allà, un camí de carro que tira i tira a uns 5 kms de Kangding. Baixem... és negre nit i davant nostre no hi ha aigües termals, ni res de res... i ara com coi tornarem? Caminem una mica i escoltem gent i aigua... un edifici ronyós, dels anys 30 ens espera... i tres xinacas ens atenen. La sala d’espera és una espècie de saló de te... cutre a parir. Ens criden i ens fan passar a un passadís encara més cutre... nosaltres, sense xancletes ni banyador.... entrem en una espècie de sala pudenta, amb un xarco d’aigua encara més pudenta i gris... Aquí? Això és els hots springs? Ens partim de riure, a veure qui té collons d’entrar en aquesta bassa de jerna... Sortim... ens indiquen el final del passadís... anem... allà ens espera una piscina plena de xinorros “xapoteando” en una aigua gris i encara més pudenta... Sortim pitant! Estamos locos? Ens tornen les peles i ens fem, al menys, un massatge relaxant de peus...

large_IMG_1678.jpg
large_IMG_1680.jpg

L’endemà, esmorzant l’enèsima sopa de noodles picant matutina, ens hem de dirigir cap a Litang, una de les poblacions més altes del món, a més de 4.000 metres d’alçada. Estem de sort! Una furraca ens crida mentrestant esmorzem i li diem d’anar a Litang. El paio fot una trucada, i en menys de 5 minuts tenim un jove tibetà, que ens espera per portant-se a Litang, per un preu raonable de 10 euros per cap, per fer una distància de 300 kms en aproximadament 6 hores.... Estem de sort!!!!
large_IMG_1689.jpg

Giro al Infierno o “la Gran Pillada”

Tot va bé, a la petita camioneta de l’equipo A la formem nosaltres, el conductor tibetà i un paio extrany amb ulleres sense vidre, també d’aspecte tibetà.
large_AE2B06812219AC681752371019495975.jpg

Tot va bé, anem fent camí per una carretera d’asfalt, acceptable, pujant un coll darrera d’un altre a tota òstia, deixant enrere Kangding i les valls verdes de la zona: ens endinsem a la “Meseta” Tibetana... tot va bé...
large_IMG_1695.jpg

El “copi” es va girant, de tant en quant, i ens mostra el seu telèfon amb frases traduïdes del tibetà a l’anglès... i així ens anem comunicant amb els dos paios.... tot va bé...

Més endavant, a unes 2 hores de viatge, es comença a apreciar la vida rural tibetana, les cases, la gent, el camp i la vida a més de 4.000 metres d’alçada... El conductor fa una paradeta i pugen dos nenes que deixem més endavant a un poblet... tot va bé...
large_IMG_1705.jpg
large_AE2C5A402219AC6817A5DBEC4DA544C0.jpg
large_IMG_1699.jpg

Tot va mig bé... En un peazo de coll de gairebé 5.000 metres, just a sota, la carretera es talla i pillem un camí de carro a ma esquerra... ens diem “deuen estar fent obres aquí i serà un momentet fins a pillar la carretera altra vegada” MASSAAAAAAA.. il·lusos... pobres diables.... 2 hores de camí de carro, conduïts pel putu Carlos Sainz tibetà, potser menor d’edat i tot, adelantant com un malalt (pitjor que en Maik a Indonèsia) anar botant i saltant més d’un pam dels seients... i veient els precipicis a esquerra i dreta... Ens anem dient, bueno, ara pillarem la carretera bona...
large_AE2DC7D12219AC6817AA3CA281A702C1.jpg
large_IMG_1703.jpg

Tot ja no va ni mig bé....de sobte, cotxes i camions parats en un tram de pujada i varis xinesos anar fent fotos a l’esquerra.... Wow! El Gongga Mountain, de 7.500 metres d’alçada davant nostre! Per això ens hem parat...
Jo surto a veure què passa més endavant, ja que no em queda clar que la gent estigui aturada, només per fotografiar el Gongga... Joder, si l’hem anat veient des de que hem sortit!!!
large_IMG_1718.jpg

Efectivament, un parell de corbes més enllà, un bus parat enmig de la carretera, en un tram molt estret en obres, just allà on no pot passar cap altra vehicle, ni de pujada, ni de baixada... Torno a explicar la mala notícia als dos... però mentrestant m’acosto, veig la cara del Pillo dient-me que no, des de lluny... què passa? La mala notícia la porto jo... o ells...
large_IMG_1719.jpg
large_IMG_1723.jpg

Tot es col·lapsa i ja no hi ha res que vagi bé:

Suki, el copi ens ha dit que “NO OIL”... que el cotxe s’ha quedat sense oli i em d’esperar aquí fins que algú surti de Litang, que està a 3 hores de camí, amb l’oli... Això significa, 3 hores i 3 hores per arribar.... 6 hores... aguita.

Els dos nerds, conductor i copi, s’assenten al terra com si no passés res... a gairebé 5.000 metres d’alçada.

Dos hores després, aconseguim treure el bus del camí de carro i la cua de penya comença a tirar amunt i avall... em torno boig, i començo a preguntar si algú ens pot portar a Litang. Aconseguim dos places en dos cotxes diferents... Això significa esperar, no podem deixar a ningú aquí... creuem els dits.
large_AE3293FD2219AC68175340C0F14DC2B1.jpg

Tot encara va a pitjor... i la cosa es posa sèria:

No pot ser... s’apropen dos camions militars... i ens saluden “Hello”, “Hello”!!! Tots passen de llarg, menys un: l’oficial al càrrec de la tropa. Malrollo, molt malrollo... Un tipus baixet, amb cara còmica però que es torna sèria i de molt mal rollo de cop.
large_AE336E1D2219AC68179851FEEB3BD105.jpg

Axantats com la mare que ens va parir, ja que aquesta zona la tanquen als estrangers sovint... li donem conversa amb el poc anglès que té el paio. Ens explica mil coses entre riures i canvis d’humor sobtats, del buenrix al malrix... Ens comença a afectar el mal d’alçada, portem unes quantes hores a 5.000 i hem pujat de cop des de 2.000 metres.... Cor fort... Aguanta al paio aquest... El sol se’n va... la temperatura cau en picat... i seguim aguantant el xaparrón de l’oficial xinès.

El paio anar dient: “You MUST” “You MUST” “NO”... “MADRID” “BARCELONA”... “I’m AN COMMANDER! ME STOP A CAR. CAR MUST STOP””MESSI, RONALDO”... La cosa es posa xunga...

“YOU GO TO LHASA”?????

Nooooooo!!! No!!!!!! We go to Litang... NO Lhasa (Si el paio detecta el més mínim dubte, ens porta cap al lloc de comandament, FIJO).

Finalment el paio es pira... alleugerits, ens posem al cotxe i ens quedem mig groguis... Passen les hores, el fred comença a calar...
large_IMG_1751.jpg

Que extrany... no passen cotxes ni amunt ni avall... Aquesta vegada el Kus és l’encarregat d’anar a mirar què passa més amunt...
large_AE3871F02219AC681715CEDBE3BF15D4.jpg

Torna amb més males notícies: el lloc on es trobava el bus abans parat, ara hi ha una grua que obstrueix el camí, descarregant material a la obra... Així, el paio que porta l’oli de motor es troba atrapat al darrera...
large_IMG_1747.jpg

Esperem... passa una hora... l’espera és insuportable, fa fred i tenim MOLT, MOLT mal de cap... Els camions s’amunteguen a banda i banda del lloc on es troba la grua... AQUÍ NO PASA NI DIOS.

large_IMG_1735.jpg
large_IMG_1738.jpg
large_IMG_1739.jpg
large_IMG_1742.jpg

Aguita... el que ens esperàvem, el copi resulta ser un bujarra de cuidado que no para de fer-nos fotografies i dir-nos “I Love You”... El Pillo va ser el que va pillar més amb aquest, doncs s’assentava just al darrera d’ells. “I Love You” .... juas, quin la rollo!
large_AE350B632219AC681772576708170368.jpg

Finalment el camí s’obre... però el paio de l’oli no apareix.... passen 20 minuts, i el col.lapse de camions encara és evident. Pols, fred, mal d’alçada... I per més inri, ja no tenim ni aigua ni res per jalar... i portem així tot el dia. Són les 7 de la tarda.

Finalment, una furraca s’atura al costat nostre amb l’oli! MILAGRO. Posem l’oli i tirem.
large_IMG_1755.jpg

Passem pel costat del bus encallat abans i els passatgers seguien allà, tirats... què serà d’ells?

El conductor, boig per arribar a casa, accelera i accelera. Anem botant, adelantant, anant de canto a canto per camins de carro que pugen i baixen desnivells i colls de més de 1.000 metres d’alçada... Quin infern.

La cosa es posa encara més XUNGA – Giro al infierno total

Arribem a una meseta per sobre els 5.000, és fosc i portem més de 10 hores de viatge, sense beure ni menjar... De sobte, una cua de mil dimonis. Què passa?

Ens diuen que hi ha una obra més endavant i que fins les 12 de la nit no obriran el camí... No pot ser.... Tenim un mal de cap horrorós i moltes ganes de vomitar: MAL D’ALÇADA A SACO. Aquí la gent s’ho agafa amb calma... paios amb gavardines i llanternes ens informen de la situació... El conductor gira i ens diu que hem de pagar entre tots 30 yuans per poder passar per la pastura del costat, fent 4X4... Acceptem. Però de sobte la barrera s’obre... i senyors, us asseguro que no he vist a ningú adelantant d’aquesta manera... camions, yaks, persones, cotxes... tot passava a saco pel nostre costat. Quin infern.... però tirem!!!!

GO GO GO GO GO!!! Diu el conductor i cridem al uníson tots 5 integrants!!!

Una hora més tard, el paio para al davant d’una casa... Food, Food.... (menjar, menjar). Sortim. L’escena és surrealista. Sols, enmig de muntanyes i estepes, a 5.000 metres d’alçada... El paio cridant cap a la casa... jo fent el mateix. Finalment, dos monges ens obren la porta i accedim a casa seva... al magatzem on tenen tot tipus de bosses i menjar envasat indescriptible (frankfurts de gos, potes de gallina envasades, peus de porc vermells al buit).... marejats, i com en un somni.... l’escena era increïble, les dos paies amb els seus vestits de monges, els ulls rasgats, les cares tapades amb una màscara... era com estar en una peli de la Guerra de les Galàxies, i elles eren jedis. Comprem el que podem, marejadíssims i amb un mal de cap infernal. Entrem en el cotxe i el conductor: GO GO GO GO GO!!!! Una hora i mitja cap a Litang...
large_IMG_1766.jpg

Desesperats, bevem l’aigua... afamats, anem obrint una bossa darrera una altra... patates picants, cacauets dolços picants, pèsols picants i humits..., i Frankfurt de gos... que, com no m’acabo papejant jo.

D’aquí endavant, una trialera darrera una altra, un suïcidi de conductor.... i un mal de cap i unes ganes de vomitar, un mal estar infernal.... només alleugerit quan el cotxe baixava d’alçada...

El darrer tram, abans d’arribar a Litang va ser el pitjor (si, encara les coses poden anar a més malament).... una baixada infernal de 4X4 a tota hòstia... i botant com mai... tapats amb el que podíem per evitar morir asfixiats per la pols...
large_AE3B7AE92219AC6817E2A2544DCDF827.jpg

Arribem a Litang, odiem la furraca de l’equipo A, el conductor i el bujarrilla del copi... entrem a l’hotel... un cutxitril horrorós i fred ens espera com a benvinguda... El límit de l’allotjament per Kus i Pillo... crec que m’odien..

Gairebé 13 hores de camí infernal...

Però de ben segur, ha estat i serà el dia que més hem rigut de tots, el més especial i el que recordarem totes les nostres vides!

Ja ens trobem a Litang, bressol dels Khampas... Bona nit!

Posted by asiantryp 06:29 Archived in China

Table of contents

Comments

Aixo es viatjar, jajajajaja!
A Lhasa no arrives
Osties jo he estat al Puno,,per sobre del Titicaca a uns 4.200 amb un mal de cap que te cagas.
Imagino 13 hores a 5.000 i no ,mestranya que diguis que no ho oblidareu a la vida.
Lo de militar, jajajaja y el camiò espatllat, un clasic
Pero a 5000m, una putada!
Apa endevant...
Cuidat!

by Carles1952

Brutaaaal el blog i les fotos! És genial poder disfrutar una miiica d'Àsia i del vostre viatge des de casa, i per suposat llegir les aventurilles que pel que veig son diàries!

Friky! Una abraçada!

by anna_tor

Vaya histories... Vaya anecdotes!! I quina por la cara del Kus en la ultima foto!! Fa cara de boig!!

by Gerism

Hola Peña!
debido al trabajo he estado unos días desconectado de vosotros. Pero a la vuelta me lo he pasado de puta madre con vuestras aventuras y fotos.
Un fuerte abrazo.
José Flor

by jose flor

Gràcies a tots pels comentaris!!! Ara estem fent la següent entrada!!! Tahsi Delek བཀྲ་ཤིས་བདེ་ལེགས

by asiantryp

This blog requires you to be a logged in member of Travellerspoint to place comments.

Enter your Travellerspoint login details below

( What's this? )

If you aren't a member of Travellerspoint yet, you can join for free.

Join Travellerspoint