A Travellerspoint blog

Tagong (ལྷ་སྒང་), trekking per l’Himàlaia

O “la gran embarcada” (segons Kus)

sunny 6 °C

large_IMG_2276.jpg
large_B7B904652219AC68171C7BD21ECA93E6.jpg

Aviso a navegants: aquesta entrada és un pèl llarga (Sí, fins i tot més que les altres)... tres dies aquí han donat per molt!

Arribem a Tagong sobre les 6 de la tarda, després d’un dia sencer botant dins el cotxe del Sr X.

large_IMG_2198.jpg

A primera vista, el poblet tibetà sembla una pista plena de fang amb camions pitant, col·lapsant-ho tot i cases tibetanes a banda i banda. Però, no pas, Tagong és, avui en dia i fins que els xinesos ho revolucionin tot, una parada obligatòria si es viatja per aquesta zona del Kham tibetà.

Doncs no tan sols és un reducte, encara més o menys preservat del món tibetà que poc a poc desapareix... sinó que a més, aquest entorn de meseta tibetana (grasslands) impressionant, alberga monestirs, stupes, chörtens i unes gens que seran difícils d’oblidar. En resum, Tagong i els seus voltants són, avui en dia, la quinta essència del món tibetà rural.

Només arribar, el Sr X ens diu que no pot continuar pel poble i que ens deixa a l’entrada. Ho entenem, el carrer principal es troba col·lapsat de camions atrapats al fang... vaya percal tenen liat! Baixem, caminem, i els primers “Tashi Deleks” de monjos i passejants ja ens demostren que aquí serem ben rebuts. Unes passes més i una senyora gran ens mostra el camí de casa seva, el seu Hostel. La seguim.

large_IMG_2204.jpg

La casa de la dona és una típica caseta tibetana, molt ben cuidada, amb flors pel jardí i les finestres. La nostra habitació totalment tibetana, amb els seus colors i les seves fustes.... un bon lloc. Just al costat del Monestir de Tagong, a la plaça, també s’hi troba el Khampa Café, un lloc regentat per una americana de Colorado, on un es pot sentir “una mica” com a casa: cafè, pancakes, hamburgueses i entrecots de yak... galetes de xocolata... Yeah!

large_IMG_2207.jpg

Així, aquest vespre el dediquem a ser occidentals per un moment.. ja tocava!!! Entrecot de Yak amb patates i amanida, dos birres per persona i un brownie de xocolata de postres! La pena, és que la dona aquesta és un desastre i la carn estava carbonitzada... Però tranqui, la propera vegada que en demanem ens farà un descompte del 50%.. ☺

L’endemà, com sempre, ben d’hora ben d’hora (en part llevats tan d’hora pel ja familiar despertar del Kus i el seu moviment de bosses ...jeje) esmorzem la sopa de noodles que ens està acompanyant poble rera poble...No!!! Ni de conya! Aquest matí ens endrapem uns pancakes amb sirop, una truita de verdures i un parell de cafès amb llet.... i ens anem a passejar pels voltants de Tagong, però “de tranquis”, que portem un tute del copón! Qui ha dit de tranquis amb l’hiperactiu del Suki? Jejeje...

large_IMG_2208.jpg
large_B7BB0DFE2219AC681750120CB03BC29C.jpg
large_IMG_2216.jpg
large_IMG_2224.jpg
large_IMG_2226.jpg

Vam acabar pujant una petita muntanya dels voltants, per provar-nos, “en el cas que ens veiem amb forces de fer un PETIT trekking” (això em deien el Pillo i el Kus... jejeje). De camí, trobem yaks, pobles perduts per les llunyanies, el pictòric Temple Daurat, el més conegut de Tagong... amb vistes de fons al Yala Mountain, de gairebé 6.000 metres d’alçada. Una imatge impressionant... el rollo és literalment místic.

large_IMG_2228.jpg
large_B7C453522219AC68172F217A63882D54.jpg
large_IMG_2237.jpg
large_B7CA7A882219AC68178FFE34397478F1.jpg
large_IMG_2241.jpg
large_IMG_2267.jpg

De tornada, dinem una sopeta de noodles, ja que l’esmorzar occidental no ens va acabar d’omplir del tot... a aquests alçades ja som un putus nòmades!!!

Ja per la tarda, de cap al Khampa cafè, on tenien connexió a Internet mig acceptable, únic lloc del poble amb alguna cosa que es pot dir Internet. Allà, començo l’estratègia GO GO TREKKING... jejeje! Pregunto si es pot fer alguna coseta per aquí, si tenen material de muntanya per llogar, si és econòmic, la previsió meteorològica..., per embarcar a aquests dos a una mini aventurilla dins del nostre viatge... Se’m posaven les dents llargues amb tanta muntanya pels voltants. Com que les respostes van ser del tot positives, SI a tot: material, possibilitat d’acampar a 5.000 metres en un llac davant del Mount Yala... ja teníem els dos proper dies muntats!!! Jajaja: “mini trekking” a 5.000 metres! Yeah! I was so happy!

large_IMG_2278.jpg
large_IMG_2279.jpg
large_IMG_2281.jpg

Una vegada a punt el material, anem a fer les compres del menjar i el beure per aquests dos dies.... aigua, sucs, cafè, galetes, pistatxos... i el gran descobriment: Carn de Yak seca.

Sopem una hamburguesa de Yak i ens anem a dormir... calia agafar forces de nou.

L’endemà, encara més d’hora que l’habitual, esmorzem l’enèsima sopa de noodles amb carn de yak i pillem una furraca/taxi cap al poblet tibetà de Gyergo, des d’on sortirem a fer el trekking.

Gyergo és una puta passada, un poblet tibetà ancorat 300 anys enrere, amb un convent de monges (ani gompa). Lloc de peregrinació de pelegrins per orar, donant voltes al temple on, el 1980 va morir un monjo molt venerat (el paio va estar 30 anys vivint en una cova que ara es pot visitar).

large_IMG_2282.jpg
large_B7DE035C2219AC6817900F6C0FA78952.jpg
large_IMG_2288.jpg
large_IMG_2289.jpg

El temps era més aviat dolentot; núvols, una mica de rasquilla (estem a 4.000 metres i ja se sap, el temps canvia molt)... però per caminar, aquesta és la millor temperatura. La pujada ja es notava des del principi, caminant vall amunt, al costat d’un rierol, a uns 4.000 metres. Els darrers monjos i monges ens deien adéu al seu pas. Vam deixar enrere els "cagaderos" oficials del poble.... unes letrines a l'aire lliure amb merda amuntegada de generacions.... (el dia següent un integrant del grup les hauria d'utilitzar!!! jajajaja!!!)

large_IMG_2290.jpg
large_IMG_2291.jpg
large_IMG_2292.jpg
large_IMG_2294.jpg
large_IMG_2296.jpg
large_IMG_2298.jpg

Unes dos hores més tard, seguíem pujant amunt, ben amunt... ja no quedàvem només que la natura, alguns campaments nòmades a les llunyanies, els animals (els Cat Pigs, unes marmotes de la zona enormes, yaks, voltors i àguiles) i nosaltres. La ruta no era gens evident, no hi havia cap tipus de marques al terra, ni fites, ni camins.... tot salvatge. Ens guiàvem per un mapa imprès de Google Maps i la brúixola de l’Iphone...

large_IMG_2301.jpg
large_IMG_2302.jpg
large_IMG_2304.jpg
large_IMG_2306.jpg
large_IMG_2307.jpg
large_IMG_2308.jpg
large_B7FC4B492219AC68176DB278FAA016A9.jpg
large_IMG_2314.jpg
large_IMG_2317.jpg
large_IMG_2322.jpg
large_IMG_2323.jpg

Passades 4 hores, els ànims començaven a flaquejar. La pujada era molt evident, i les que en principi havien de ser 2 hores de trek fàcil fins al llac ja s’havien duplicat. Aquí van haver divergències sobre la possible ruta fins el llac de gel, però vam seguir l’instint i la direcció Est / Nord – Est que havíem agafat des d’un principi. Arribem a una cresta de muntanyes, flanquegem un pic amb una bandera tibetana al seu cim, i, des d’allà, arribem a una cresta de roques enorme... Ole!!! Un primer llac es podia veure al darrera d’aquell circ de muntanyes enormes, i al seu fons, el Mount Yala.... estàvem a uns 5.000 metres i l’alçada es podia sentir en cada passa, en cada respiració.... la motxilla pesava un munt, amb les tendes, els sacs de ploma, el menjar, l’aigua, el bidonet de petroli i el fogonet.... Aquí ens vam abraçar!

large_B804B7772219AC681761BDE7A1F7D2F8.jpg
large_IMG_2326.jpg
large_IMG_2339.jpg
large_IMG_2345.jpg
large_BBA99C802219AC6817C58BF86EB693AE.jpg

Però aquest llac o el de més avall no era que buscàvem, un de molt més gran. En aquest punt, després de gairebé 6 hores de caminada ben amunt, vam decidir menjar i descansar una mica, abans d’afrontar una darrera cresta que, en principi i segons la nostra experiència a les muntanyes, hauria de trobar-se el nostre llac, el gran.

large_IMG_2354.jpg
large_IMG_2358.jpg
large_IMG_2362.jpg
large_IMG_2363.jpg
large_IMG_2367.jpg
large_IMG_2369.jpg

El dinar, tot un puntasso, carn de yak seca, galetes i aigua... tot un luxe proteínic a aquesta alçada. Després de les fotos de rigor davant d’aquesta meravella de la natura, i d’eixugar la roba tota suada amb el solet que feia, vam afrontar la darrera cresta.

large_IMG_2372.jpg
large_BBB34F282219AC68170F667E6A1BF960.jpg

Una tormenta de proporcions “himalàiques” s’aproximava per darrera, i ja podíem veure el vent canviar, i les cortines d’aigua no gaire lluny... calia arribar ràpid al suposat llac i muntar la tenda. Molls a aquestes alçades no seria una bona idea...

large_IMG_2374.jpg
large_IMG_2408.jpg
large_IMG_2405.jpg

Ole!!!! Darrera la darrera cresta trobem al fons un llac enorme, just a sota les temibles glaceres del Mount Yala, amb la tempesta gairebé sobre nostre. Arribem al llac i inspeccionem la zona, per determinar on podem acampar millor. Trobem restes d’un campament nòmada que havia baixat d’alçada per afrontar l’hivern amb els seus yaks... Quina passada! Acampem allà, on fins fa ben poc, era la llar d’una família de nòmades amb les seves bèsties!!!

large_IMG_2410.jpg

Muntem les tendes i el Pillo i jo ens fotem al llac en pilota picada!!!! Aguita, l’aigua estava temperatura Antàrtic, però el bé que ens va fer a la musculatura i el momentazo viscut no ens el treurà ni el tato!!!

large_IMG_2425.jpg
large_IMG_2421.jpg
large_IMG_2431.jpg
large_BC54EF262219AC6817411EFA5EE27E9D.jpg

Acte seguit, després de menjar una mica més de carn de yak i pistatxos, ens dividim en dos equips.

large_IMG_2442.jpg
large_IMG_2443.jpg
large_IMG_2444.jpg

El Pillo i el Kus s’encarreguen de la llenya, que majoritàriament troben a les restes del campament nòmada.... i jo surto a buscar aigua potable a les fonts del riu que dona al llac. Sempre és millor buscar el punt exacte d’on surt l’aigua de la roca, per evitar possibles contaminacions i assegurar la salut de l’expedició....

large_BBB7953E2219AC6817B50950B5BA9778.jpg
large_IMG_2417.jpg
large_IMG_2418.jpg
large_IMG_2453.jpg
large_IMG_2455.jpg
large_IMG_2457.jpg

A la tornada, el Kus ja havia gairebé enllestit la foguera, i en cinc minuts ja la teníem encesa. Però caldria molta més llenya i combustible, o ens quedaríem sense foc en una hora. Així que sortim en busca de més llenya i arbustos secs (a aquestes alçades no hi ha arbres)....

large_IMG_2463.jpg
large_IMG_2466.jpg
large_IMG_2473.jpg
large_IMG_2459.jpg

La pluja fa actes de presència... i el vent... Sort dels paravents!!!! Quina sensació... perduts enmig de l’Himàlaia, una mica a la sort de la meteorologia... plovent a fondo i tronant.... els ocells sortint en desbandada... Què petits que som en aquestes condicions!!!

large_IMG_2479.jpg
large_IMG_2481.jpg
large_IMG_2483.jpg

En 1 hora la pluja va acabar, i la recerca de llenya va continuar... calia tenir provisions per la nit, quan la temperatura baixés en picat. En aquest punt vam recordar que els tibetans assequen caques de Yak com a combustible de cuina i calor... jajajaja!!! Així que ens vam posar a arrencar caques de Yak seques amb un pal, i a amuntegar-les al costat de la llenya. I SI!!! Tenien raó!!! La caca de Yak seca és un combustible de collons, actua com una pinya de pi, però és de combustió encara més lenta.... Aquí ens tens, els tres, davant d’un llac de la òstia, a 5.000 metres d’alçada, perduts enmig de l’Himàlaia, menjant carn de Yak seca i calentant-nos i eixugant-nos amb caca de Yak a la brasa... Increïble!!! Les vistes de la glacera del Yala amb la caiguda del sol eren brutals... quin color.

large_BBB6F6AB2219AC68174972D48CF4C589.jpg

Abans que enfosquís una mica més, vam decidir encendre la rudimentària tècnica de fogonet per cuinar. Un petit dipòsit de petroli i un fogonet amb una bomba manual.... que la nit anterior vam encendre amb la jefa del Khampa Cafè al terra de fusta de casa seva i de poc provoca un incendi de quatre parell de nassos... jajajaja!

Eureka!!! Després d’un bon rato el Kus aconsegueix que funcioni! Tenim sopa de noodles picant PICANT assegurada!!! Hem triunfat!

Després de sopar a dormir...

Al poc d’estar a dins la tenda, escoltant un relat d’esperits que m’havia baixat de la ràdio un dia enrere, vam començar a sentir un soroll a fora... era el d’una bèstia, segur! Esbufegava, removia el terra amb les potes, ensumava el cap del Pillo des de fora... Aguita! Què polles era allò???? Quin malrix... Vam encendre el frontal i vam començar a cridar... Però aquella cosa (o aquelles coses) seguien a fora... Guineus? Yaks? Ossos? Guepards de les Neus? Jajajaja!!! Què era aquell bitxo que no ens deixava dormir?

Aquella nit va ploure a bots i barrals! La tenda va mig aguantar però calava en vàries zones... Jo vaig dormir unes 7 hores, però el Pillo i el Kus no gaire. El Pillo per insomni d’alçada i el Kus per unes cagaleres “de oso”... Crec que va començar el vertader mal de muntanya pels dos, allà.

Els pobres. El seu primer trekking en la vida, i aquí, a gairebé 5.000 metres d’alçada, patejant com a bèsties i carregant una motxilla de tres parells de nassos... Al mig de l’Himàlaia, entre nòmades i bèsties salvatges passejant pels voltants, dormint en una tenda de campanya a aquesta altitud... mullant-se per la pluja i cremant-se pel sol, passant fred i menjant carn de yak seca i noodles de pot més picants que la mare que em va matricular.... bullint aigua d’un llac cristal·lí, però infestat de caques de Yak... jajaja! Crec que, ara si, puc dir que m’odiaran la resta de les seves vides :) jajaja! O recordaran aquesta mini aventura en algun raconet del seu cor..., com jo:)

A les 6:30 del matí ens llevem... males notícies, una boira superdensa no ens deixava veure més enllà de 15 metres entorn nostre... Com trobaríem el camí de tornada a Gyergo? Sense referències a les muntanyes?.... Havíem de sortir direcció oest / sud-oest... i si ens equivocàvem de vall la “liàvem” a saco...sense gairebé ni aigua ni menjar.

large_IMG_2485.jpg

Seguim l’instint altra vegada... i el meravellós Iphone!!! 4 hores més tard, després de sortejar vàries muntanyes i rius, i donant-nos cuen del què havíem fet el dia abans de pujada (aquests dos em volien matar) veiem el monestir de Hapíng Fehuí al fons!!!!!! Salvats!!! Ja només quedava baixar!!! Això per a alguns era fàcil, però per algú en concret no tant... les cagaleres eren evidents i allò es tenia que expulsar!!! JAJAJAJA!!! Quin riure, davant d’unes monges treballant el terra i el pavo amb els pantalons baixats... jajajajaaja!!!

large_IMG_2492.jpg
large_IMG_2500.jpg

L’arribada va ser mística, un grup nombrós de monges del convent estava allà, fent les tasques diàries de recol·lecció de terra fèrtil... i els tocava l’hora de dinar. Una olla bullent les esperava. Quina flipada caminar envoltat de monges, fent el mateix camí de tornada al convent.

large_IMG_2506.jpg
large_IMG_2511.jpg
large_IMG_2512.jpg
large_IMG_2524.jpg

Allà, el Kus ja no podia més i va tornar cap al poble. El Pillo i jo teníem encara una sorpresa endavant...

Baixem al monestir i accedim per la porta d’entrada, allà deixem la motxilla a l’entrada, i ens pillem una coke calenta, que ens va donar energies de nou. Entrem. Jo era l’autèntica mofetilla... el menjar picant, la suada eterna, la carn de Yak, la mantega de Yak, les veles, la olor a ranci i dels monestirs se m’havia enganxat als sobaquillos... jajajajaja!! El Pillo estava flipant... jajajajaa!!! Jimi el Mofetas!!!!

large_IMG_2525.jpg
large_IMG_2526.jpg
large_IMG_2527.jpg
large_IMG_2531.jpg
large_IMG_2533.jpg
large_IMG_2534.jpg

IMG_2501.jpglarge_IMG_2528.jpg

Ja a l’interior veiem uns tibetans entrant a una sala on, al fons, es veia un paio assentat en una espècie de tro. Li donem 10 yuans cadascun per obtenir una bufanda de seda beneïda... però ja no li queden, així que el paio assentat (algú important) ens diu que el seguim. Mentrestant, com a la peli del “último emperador”, monjos i tibetans es van agenollant davant de la figura d’aquell misteriós home....

large_IMG_2540.jpg

El seguim, i accedim al que suposem era casa seva. Fem cua. Esperem el nostre torn. Jo agafo la primera bufanda de seda que veig al terra (fent el mateix que els fidels tibetans del meu costat) i el Pillo en pilla una de ronyosa, la canvia, i no gaire convençut la torna a canviar, davant de la mirada dels tibetans del costat... jajajaja! Finalment el paio misteriós ens beneeix la tela de seda i ens convida a prendre un te. Entrem a una nova sala, amb sofàs i una tele. Allà hi trobem un paio xinès que ens explica que està allà un mes, estudiant budisme de la mà del Gran Lama!!!!

large_IMG_2544.jpg
large_IMG_2545.jpg
large_IMG_2546.jpg
large_IMG_2547.jpg

Aquest paio misteriós és un Lama!!! El Lama més important de l’Est del Tibet!!! Flipant!!! Ens diu que som uns autèntics afortunats per conèixer-lo... quina sort! Llavors ens ofereixen dinar amb ells.

large_IMG_2548.jpg
large_IMG_2550.jpg

El Pillo, no gaire convençut del dinar i amb ganes de retrobar al Kus al poble, decideix marxar. Jo em quedo. Les properes hores seran una experiència mística per a mi, potser el perquè havia de venir al Tibet, i un regal per a la meva vida.

large_IMG_2551.jpg
large_BC74B4422219AC6817CBDAAFA57BA0F3.jpg

Dinar amb els monjos del convent, el Lama, el seu ajudant, el xinès que estudiava budisme i el professor de teologia... El menjar ofert, basat en Tsampa, tè de mantega de Yak, Pepinos amargants en salsa tibetana, patates bullides en sopa boníssima.... Y mantega de Yak. El tema era agafar la mantega de Yak amb la ma i esclafar-la amb el pa de Tsampa calent... fins formar una massa contundent i menjar, com no, amb les mans.... Els rots i els sorolls amb la boca al menjar, les “espurnes assassines” de tsampa de la boca dels monjos, la conversa mística... Els monjos cantant al fons, i orant, tocant tambors i trompetes... Això ja ho havia llegit al magnífic llibre de 7 anys al Tibet, però aquesta vegada el prota era jo!!!

large_IMG_2555.jpg

Al acabat el dinar, i després de parlar mig en xinès i mig en anglès, vaig anar a acomiadar-me del Lama. Llavors, el record d’aquell llibre llegit en la meu primer viatge al Tibet, 3 anys enrere, va tornar a la meva memòria. El Lama em va demanar que li assenyalés España al mapa del món, ja que no sabia on parava.... Llavors em va fer preguntes sobre la vida allà, les meves creences... aquell home era un savi, però no sabia com era el món exterior, i per una hora, vam intercanviar coneixements l’un amb l’altre.

large_IMG_2559.jpg
large_IMG_2561.jpg

Al marxar, em va convidar a passar un mes al seu monestir, i em va donar un escrit per portar amb mi, com a mostra d’aquell oferiment... El seu ajudant i el xinès es van acomiadar de mi a la porta, i vaig tornar caminant cap al poble, enmig d’aquella gent dient Tashi Delek, i atorgant un somriure a cada pas. Jo venia de visitar el Lama, i semblava que la gent ho sabés...

large_BC78B17D2219AC6817A0C1FB4F5CF507.jpg
large_IMG_2564.jpg
large_IMG_2567.jpg
large_IMG_2569.jpg

Al tornar, els pobres Kus i Uri només havien menjat uns plàtans... jajaja! I estaven bastant dèbils per l’esforç fet els darrers dos dies. Així que vam pillar una furraca i vam anar cap a Tagong.

large_IMG_2570.jpg
large_IMG_2572.jpg
large_B7B0CFC02219AC681705138345393299.jpg
large_IMG_2573.jpg
large_IMG_2575.jpg
large_IMG_2576.jpg
large_IMG_2578.jpg
large_BC842D3A2219AC681793865B2724EA9E.jpg

Allà, dutxa, siesta i sopar al Khampa Cafè! Ens esperava un deliciós entrecot de Yak molt poc fet, tendre i a meitat de preu!!! Ens ho devien! Bueno, tots no vam menjar allò... el Kus seguia amb les cagaleres del copón... i el seu sopar va consistir en un plat d’arròs bullit... jajajaja! Pobret!

large_BC8583982219AC6817567E8C5FAD29B6.jpg

L’endemà, l’esmorzar va ser el pitjor que recordo de tota la meva vida. Era diumenge i els restaurants estaven tancats. Només quedava un d’obert, un de brut, molt brut i horrorós... amb un cuiner que semblava encara més brut que el propi bar... Crec que aquell esmorzar va ser el que, els propers dies, han fet pillar al Pillo la de l’oso Yogui... (To be continued).

large_BC8663B02219AC68172F60DD90718BA9.jpg

Pactem un preu raonable per pirar cap a Kangding de nou, ja a 2.600 metres d’alçada.

El conductor, un tibetà super simpàtic ens va portar amb música tibetana, enimg de les pastures i tendes de nòmades, per una altra carretera secundària, cap a la Capital de la Prefectura Tibetana... en 6 hores.

large_IMG_2588.jpg
large_IMG_2600.jpg
large_BC889BBF2219AC68170193304C1B5613.jpg
large_IMG_2611.jpg
large_IMG_2613.jpg
large_IMG_2615.jpg

A Kangding, la tarda la vam passar passejant per la ciutat, fent 4 compres i dinant els noodles més picants que he tastat a la meva vida....

large_IMG_2618.jpg
large_IMG_2633.jpg
large_IMG_2628.jpg
large_IMG_2630.jpg
large_IMG_2634.jpg
large_IMG_2636.jpg
large_IMG_2638.jpg
large_IMG_2650.jpg
large_IMG_2652.jpg
large_IMG_2657.jpg
large_IMG_2659.jpg
large_IMG_2660.jpg

Ah si! I liant-la per la ciutat.... jajaja!!! Vam ser l’atracció d’una tenda de telèfons mòbils!!! Jajajaa!!! Resulta que entrem amb els típics barrets Khampas i ens fem una foto a l’Iphone de mostra el Pillo i jo... jajaja! Quan es va donar cuen la paia de la tenda... jaajaja!!! Mitja tenda anar a veure l’Iphone amb la nostra foto de portada! Jo crec que encara deu ser allà!!! Jajajajaja!!!

large_IMG_2661.jpg

A la tarda, vam anar a veure el mercat local (les delícies xineses vives “a la carte”....:)) i vam passar pel monestir de Kangding i.... SORPRESA!!! Trobem la foto del Lama que havia visitat el dia anterior a dins de la sala d’oracions!!! Entre el Dalai Lama i altres grans Lamas de la història tibetana!!!!

large_IMG_2627.jpg
large_BC8CB23A2219AC68177AFD6971841769.jpg
large_IMG_2624.jpg
large_IMG_2639.jpg
large_IMG_2640.jpg
large_BC9828122219AC68172DEEE3F76C3257.jpg
large_BC9924D62219AC68178F72A24FCC74A6.jpg
large_IMG_2643.jpg
large_IMG_2644.jpg
large_IMG_2645.jpg
large_BC9CAC912219AC681735825817BB8EFC.jpg
large_IMG_2647.jpg
large_BC9E277C2219AC6817EA20C94D7928C9.jpg
large_IMG_2649.jpg

Aquella nit vaig sopar sol... una barbacoa enmig del carrer a base de pollastre i tofu a la brasa!!! Sol??? EL Kus estava encara a base de fortasec i el Pillo al llit, pillant catxo... Amb una diarrea de tres parells de collons, i l’hotel sense aigua... Quin coratge tenen aquests dos!!! Un OLE per ells!!!!

L’endemà, baralla’t una altra vegada per aconseguir un cotxe cap a Chengdú.... i unes altres 9 hores de conducció fins a la capital de Sichuán, per pillar un avió a les 12 de la nit cap a Kuala Lumpur.... No ens dona temps a acceptar tanta cultura i tantes experiències... això ha estat molt intens i fatigant, però tota una sort! Aquesta cultura és esplèndida i, malauradament no li queda gaire temps de supervivència... els xinesos l’estant conquerint a passes agegantades.

De camí a l’aeroport encara ens quedaven dos grans experiències més:

1) Dinar a la mateixa taula, compartint menú amb el xofer del cotxe i el copi, en un antro de carretera!!!! Només vaig menjar jo... carn picant i ronyons de vedella en sopa de col... jajajaja
2) Veure el conductor del taxi, un home de poble, ballant techno amb el Pillo de copilot fent de DJ!!!!

Ens queda arribar a Kuala, i anar cap a Indonèsia, a les illes Gili de nou! Hi ha una previsió meteorològica horrorosa a les illes Perhentian a Malàsia... i els plans han canviat! Sort que Air Asia és super econòmica!!! VISCA ÀSIA!!!!

To be continued, ja a les illes, al paraís sobre la terra! (des d’on escric aquestes darreres línies, davant d’un mar blau turquesa, sota una palmera, prenent un cafè de Lombok). Yeah!!!!

Posted by asiantryp 22:05 Archived in China

Table of contents

Be the first to comment on this entry.

This blog requires you to be a logged in member of Travellerspoint to place comments.

Enter your Travellerspoint login details below

( What's this? )

If you aren't a member of Travellerspoint yet, you can join for free.

Join Travellerspoint