A Travellerspoint blog

Bifengxia Panda Base

... el Ranma ½ xinès!!!

sunny 29 °C

large_IMG_1452.jpg

Anar a Sichuan és sinònim de picant i pandes... i evidentment, no ens podíem perdre el veure aquest animalot tan curiós.... i com no, tan “mono”. És un ós amb les orelles negres, dos rodonetes negres al voltant dels ulls i les potes negres... la resta blanc... sí, un panda!!! Jajaja! Però només es poden veure en estat semisalvatge a Sichuan, i un dels millors llocs és a la Reserva Natural i Centre de Conservació de Pandes a BifengXia.

large_IMG_1390.jpg

Encara amb l’estomac del revés per la sopa de noodles picant de l’esmorzar, pillem un bus de Chengdu a Ya’an, un poblatxo de mala mort a unes 2 hores de la capital del Sichuan. Una vegada arribem, buscat la vida per poder trobar una furraca/taxi que anés a Bifengxia, a uns 20 kms de Ya’an.

large_IMG_1400.jpg

Arribem a la Reserva una hora després, amb una gana d’ós panda... Aquí ja tot és en xinès i NINGÚ parla una sola paraula d’anglès... a més, el mandarí que hem estudiat a casa és Sichuanès profund... i aquí no hi ha Déu que entengui res... Com podem ens les arreglem per trobar un cutxitril per sobar i sopar.. I a sobre ens les arreglem i regategem el preu: dos habitacions dobles per menys de 10 euros... Baratillo, oi??? Doncs només dir que el WC és un forat al terra i la mateixa manguera per netejar el foradet és la dutxa... i el mateix foradet és el desaigua de la dutxa... 2 x 1.

large_89D1F1872219AC68175174E336D3E29E.jpg

Sopem de guais, mostrant els plats que tenim apuntats en xinès al mapa de Kuala Lumpur, (que des de l’arribada a Chendgu havíem anat anotant), ens fem un parell de fotos amb el simpàtic matrimoni que regenta el cutxitril on estem... i, com no, ens fotem uns “tragos” d’alcohol d’arròs de la botella que porto arrossegant i que m’està deixant la motxilla empapada....

large_ECA527E32219AC68174E6C629DEB1E64.jpg
large_IMG_1403.jpg
large_IMG_1413.jpg
large_IMG_1420.jpg
large_89DBA5222219AC681792470EB2935076.jpg

L’endemà, ben d’hora, anem a peu cap a la Reserva. Som els primers en arribar i, gairebé sols, passegem per tot el parc mirant entusiasmats els osos, durant la seva hora del dia més activa. Tot un espectacle! Les fotos parlen per si soles.

large_IMG_1423.jpg
large_IMG_1432.jpg
large_IMG_1436.jpg
large_IMG_1438.jpg
large_IMG_1443.jpg
large_IMG_1482.jpg
large_IMG_1497.jpg

Una vegada acabem, corrents cap a pillar una furraca/taxi cap a Ya’an, i a esperar el bus cap a Kangding, la capital del Tibet Sichuanes!!! Enga! 6 horacas de viatge!!!

large_IMG_1507.jpg
large_IMG_1511.jpg
large_89DD069B2219AC6817E7EABD043B65F3.jpg
large_IMG_1515.jpg
large_IMG_1527.jpg

Propera parada: La Prefectura Autònoma Tibetana de Ganzi!!! Canviem les colines per muntanyacas del 1.000 ☺

large_89DF81622219AC681749FDE4AA7B630A.jpg
large_IMG_1531.jpg
large_89E0DDD12219AC6817E5D489F38B204B.jpg

Posted by asiantryp 08:33 Archived in China Comments (1)

Chengdu: Bù Là (No picante, por favor)

Descobrint el Sichuan i el seu menjar PICANT ... Rodolí!

sunny 29 °C

large_EC8A80D12219AC6817BEDC906F74ACF5.jpg

L’arribada a Chendgu ha estat durilla, després de la maxacada que portem els darrers dies, sense dormir, sense parar... Però ja som aquí: els walking dead ja estan fent mal per Sichuan, el darrer bastió abans d’intentar accedir al Tibet.

El bus de línia de l’aeroport ens deixa a la plaça Tianfu, una mescla d’arquitectura comunista i esclat capitalista, amb l’estàtua de l’omnipresent tito Mao i milers de llums i grans gratacels que recorden més al centre de Times Square que una altra cosa... Què diria en Mao si veiés tal percal consumista?.... Es compraria un Iphone 5 falsificat!!! Jajaja

large_IMG_1255.jpg
large_BD87760C2219AC68170B4FF49DF13AEA.jpgIMG_1238_co_pia.jpg
large_IMG_1241.jpg
large_IMG_1245.jpg

I apa... des de la plaça, buscat la vida per trobar el Sam’s Guesthouse enmig d’una ciutat de 12 milions de xinacos... que teníem reservat prèviament des de Granola city. El cutxitril més econòmic i autèntic que en Suki havia trobat per Internet... (els que em coneixen, ja saben de que va el rollete☺). Una casa de 300 anys d’antiguitat, enmig del bullici, amb un pati interior preciós... l’habitació no!!! Gens ni mica.... brutícia, humitat a fondo, mala olor i un forat al terra, just al costat del llit del Pillo... Rates???? ...

large_IMG_1223.jpg
large_IMG_1225.jpg
large_IMG_1230.jpg
large_IMG_1231.jpg

El dinar el fem just al costat del guesthouse. Una mica de tot, bledes, vedella amb pebrots, mongeta tendra amb salsa de soja... arròs... una delícia per 1 euro per persona. A més, vam aprofitar l’ocasió per tal que la cambrera ens escrivís els plats que ens molaven en xinès mandarí... mai se sap, i amb el poc xinès del Suki això ens pot salvar la vida més endavant, quan sigui ja impossible ni que entenguin un simple “hello”.

large_IMG_1235.jpg

Per la tarda pateig, pateig i més pateig... descobrint els barris més populars de Chengdu, allà on el temps encara està ancorat en l’època de la revolució cultural...

large_IMG_1237_co_pia.jpg
large_IMG_1242.jpg
large_IMG_1246.jpg
large_IMG_1250.jpg

D’allà, vam anar cap a una de les cases de tes més famoses de Sichuan: la casa de te Heng Ming a la Plaça del Poble, un indret molt típic on serveixen un dels millors tes del món, el te de la casa Heng Ming; cadires de bambú, un llac, bambú per tot arreu, tranquil·litat i retorn al passat d’aquest país mil·lenari.

Cap allà a les 21 anem a sopar, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs, arròs i verdures... a si, i un putu plat típic Sichuanes a base de pollastre i cacahuets... sona bé oi? Doncs massa!!! Si alguna cosa hem après és a dir “bù là” – NO PICANT en xinès – Es veu que Sichuan és la zona on el menjar és més picant de la Xina... i tela nanus amb les putes guindilles, la salsa vermella, els polvos vermells, els pebrots vermells triturats, les pepites dels pebrots triturades amb la maldita salsa vermella... i això per tot arreu... Aguita, el plat aquest ens va deixar la boca com un “bebedero de patos”... quin infern!!! Ens suaven les celles, i els ulls... i els llavis se’ns van inflar rollo Carmen de Mairena. Per passar aquest primer mal tràngol, ens comprem una botella de licor d’arròs a la botiga del costat del Sam Cutxitril Guesthouse, que ens mig acabem al pati de l’alberg... i dic mig acabem, perquè ara mateix tinc la roba assecant-se a l’habitació, la botelleta dels dimonis acabarà vessant per tota la motxilla un dia més tard. La meva roba fa olor a alcohol d’arròs... ja veuràs tu els polis!

Per cert, amb tant d’arròs haurem de pillar uns laxants de marroneti, o aquí un dia farem un pet que ni Fukushima!!!! Crec que al Pillo ja se li estan axinant els ulls...

large_IMG_1309.jpg
large_EC91A0352219AC68173F72DA9220EDE4.jpg
large_EC90F1462219AC68175F5048F86EB0F8.jpg
large_IMG_1269.jpg

El dia següent, després d’una nit de mini party a càrrec d’osenzo Kus, àlies “Il cantatore nocturno o Il Pavatori amarillo” ens dirigim cap a Leshan, a veure el Budha més gran del món.

large_IMG_1260.jpg
large_IMG_1262.jpg
large_IMG_1267.jpg
large_IMG_1346.jpg

Ala pues, sense dormir gaire, bus de 2 horacas i mitja cap a la població de Leshan i posterior bus de línia fins al Big Budha! L’excursió val la pena, el Budha de Leshan de més de 1.200 anys d’antiguitat és, a banda del més gran del món, el més espectacular que mai he vist... una autèntica meravella esculpida en un precipici al davant d’un riu enorme... tot un espectacle. Això sí, xinacos i xinacos i més xinacos... els malpartis semblava que feien la Via Catalano-xinesa el dia del 11 de Setembre... per baixar cap al Budha... quina ma de xinos pujant i baixant.

large_IMG_1311.jpg
large_EC93E43B2219AC6817BE20342E3057C3.jpg
large_IMG_1317.jpg
large_EC959EDC2219AC681736DBED65125C12.jpg
large_EC964C352219AC681716FE020F6901F1.jpg
large_EC96FF842219AC6817DDB8B28D92AE57.jpg
large_IMG_1340.jpg

Com sempre, la nostra organització es basa en el QUÈ FER, no en el què menjar ni el què beure.... On anem? Allà? Que anem a visitar? Això! Doncs tira... Això comporta acabar menjat en els llocs més autèntics i PICANTS!!!!! Així, acabada la visita del Budha i els boscos i temples dels voltants, decidim que toca marxar cap a Chengdu.

large_IMG_1350.jpg
large_EC99F0A62219AC6817235C73B478667C.jpg
large_EC9A9AA92219AC6817CEA425357691EC.jpg
large_EC9BA8922219AC681701B0148ED8BFC8.jpg

Abans de marxar, però, veiem un petit restaurant-cutxitril da joe (un lloc cutre de nassos davant de l’estació)... la gana podia amb nosaltres i encara teníem unes 3 hores per poder arribar a Chendgu de nou. La cosa va anar així:

Mira, un restaurant al davant de l’estació! Anem? Si, si, cal que mengem alguna cosa o pillem catxo durant el camí de tornada. Enga.
large_EC9FEBF02219AC6817A008EE34230D38.jpg

- Ni hao ma? Ni hao.... Volem menjar... es pot? Hao, hao!!! (Si, Si) ....
- Mira, tenen un forat a la taula amb foc per posar una cassola amb sopa a dins i anar sucant coses per menjar (hot pot). Així sabem el que mengem....
- Suki, entra tu a veure que tenen...
- Entro: 5 neveres amb vitrina i vàries estanteries a cada una, deixaven entreveure diferents tipus de pinxitos i verdures... Sona guai, no?
- Obro la primera nevera: ni puta idea de les coses que tenen punxades a cada pal...
- La segona nevera: encara menys idea, però a sota trobo una cassola amb sang i cervells.... mal “assunto”.
- Tercera nevera: Puc detectar pinxitos de llengües d’algun bitxo, testicles, ulls, coses vàries...
- Quarta nevera: ronyons de no se què, granotes, tortugues en pinxito... i budells...
- Cinquena nevera: verdures i bolets... i coses rares que no es poden ni explicar, perquè encara dubto del que podien ser...

- La puta... em dic... la puta.... em torno a dir... si aquesta dona ja té la sopa a la taula i ha encès el foc... i aquests dos estan a fora... jejeje☺ Total, començo a agafar el que, pels meus dos companys de viatge...., vaig anomenar “trossos de carn”, verdures i bolets... jejeje ☺

La tàctica:
- “Els trossos de carn” a sota de la bandeja, les verdures i coses més normals, respectables i menys escatològiques a sobre (aquesta tàctica es remunta als temps de l’Escola Pia, però a l’inrevés, quan un tapava les coses entre tovallons i trossos de pa).
- Surt la dona i comença a posar els pinxos a dins de la cassola bullint... fent gairebé desaparèixer les proves del delito... ☺ jejeje

Però nois... , aquests dos ja em coneixen, jajaja! I, “cual Sherlock Holmes” van estar determinant, una per una, les coses que vam anar traient de la sopa PICANT (Ah! no havia mencionat que la sopa picava?)

large_IMG_1359.jpg
large_IMG_1361.jpg

La metodologia:

Encara hi ha més, jajajaja!!! La dona del restaurant, al veure que no teníem ni papa de com fer tot el tinglado per menjar, surt i es posa a “ajudar-nos”.... La seva tasca consistia en anar posant les llengües d’ànec punxades en un pal a la sopa i demés coses... i en anar sucant-les, a posteriori, en una salsa que havia preparat per nosaltres... una salsa infernal que portava tots els ingredients més picants de la regió, concentrats en 5 centímetres quadrats, i en anar fent que ens mengéssim els pinxos bullints de la sopa, i untats en aquesta salsa demoníaca...

Com em partia la caixa amb el Kus i el Pillo dient (Bù, Bù, Bù – no en Xinès), vermells, suant i amb els ulls a explotar!! Quina gran experiència.
large_IMG_1367.jpg
large_IMG_1366.jpg

D’arribada a Chengdu vam passejar pels voltants d’un temple, buscant tendes de roba de material de muntanya falsificat pels propers dies al Tibet....

large_IMG_1371.jpg

Per sopar??? Que què vam fer per sopar??? Un McDonalds!!! Els nostres estomacs necessitaven basura occidental..

L’endemà, dia 12 de setembre, tocava esmorzar fort i canviar diners al banc. Doncs a partir de Chendgu la Xina capitalista deixa pas a la tradicional, i això significa pocs bancs i poques possibilitats de treure diners.

He mencionat fer un esmorzar fort per passar el llarg dia de viatge des de Chendgu a la Reserva de Pandes de Bifengxia? Doncs no podia ser més fort..:

large_IMG_1374.jpg
large_IMG_1375.jpg

Entrem en un petit bar familiar, recomanats per la noia del hostel... i demanem tres sopes de noodles amb carn de vedella i, com de costum, diem: Bú Lá, BÚ LÁ!!!!

Tot anava de conya, el paio fent la massa dels noodles casolans, rollo pizza.... la dona tallant la carn i les verdures de manera molt higiènica... el nen servint els tovallons i els bastonets molt graciosament... Però si, les coses a la vida es torcen... i quan arriba el plat amb la sopa, rollo xapapote, veiem una taca vermella maliciosa anar flotant i expandit-se pel líquid... El Kus i el Suki, al veure-ho, amb molta cura vam començar a menjar de forma que la maldita taca no s’expandís per la sopa... El Pillo, pel contrari, ja havia despertat el mal, removent tot el contingut del plat.... JAJAJAJA! Com picava, i com rèiem del super esmorzar.... i clar, el Pillo és el Pillo, i a la mínima que ens vam despitar els seus dos bastons ja estaven removent les nostres dos sopes... I dient! “no us agrada l’autenticitat? Això és autèntic...” jajaja, vaya bainas!

Amb la boca rollo Mairena altra vegada, a les 9 del matí, anem a fer les gestions necessàries pels propers dies.... i per seguir la ruta.

El taxi d’anada a l’estació de Xinnamen, tot un espectacle... El paio estava com un llum. Cridava, gesticulava, es cagava en la mare que va parir en tots els pobres infeliços que venien en direcció contraria...
large_IMG_1379.jpg
large_ECA3CCBC2219AC681793774E27F35BA0.jpg

Propera parada: Reserva Natural i Centre de Conservació de Pandes a BifengXia.

Bú Lá ☺

Posted by asiantryp 07:31 Archived in China Tagged sichuan Comments (3)

The Walking Dead a Beijing & La Gran Muralla

Beijing

overcast 27 °C

large_5354C68C2219AC681766160527C802ED.jpg
Aguita, només es pot començar així... som uns zombies i portem així des de la nostra arribada al país més pseudocomunista del món... 38 hores sense dormir patejant com malalts i pillant avions, trens, busos i taxis... aquí comença l’aventura Tibet2Malàsia ☺
large_53561EC42219AC6817BF1A81BBDA8B56.jpg

7 del matí: Granollers – Aeroport del Prat amb papa Flor - Barcelona – Zurich – Beijing.

Hem arribat a Beijing a les 5 de la matinada, després d’un periple de collons... sense dormir i enpastillats de dormidina made in Pillo “il farmaceutico”. Les pastilles no han fet efecte, però estem empastillats... i rebentats.
large_IMG_1032.jpg

Al arribar a Beijing hem pillat un bus des de l’aeroport al “centre” de la megalòpolis de 20 milions d’habitants encara més zombies que nosaltres. La primera impressió de Beijing no deixa lloc a errors: contaminació, trànsit, xinorros per tot arreu i un acollida freda i fins i tot hostil. Aquesta gent passa de nosaltres com de la merda. Però no crec que siguem especials en el tracte, ells són així.
large_IMG_1033.jpg
large_535B4E8C2219AC6817C1CF2F095E3544.jpg
large_IMG_1042.jpg
large_IMG_1045.jpg

Després de 2 hores de trajectes, i patejar i patejar, arribem al hostel Chinese Box, un petit alberg típic de backpakers asiàtic, acollidor, resguardat i amb cartells i anuncis per tot arreu.
large_IMG_1046.jpg

Són les 7 del matí, i encara tenim tot el dia per endavant... aguita quina tela.
Després de fer la primera birrilla asiàtica i menjar els bocatas de fuet i pernil de casa, hem anat a donar un voltio per la city.
large_IMG_1056.jpg

Primera parada: Plaça de Tian’anmen i ciutat prohibida... no defrauda, propaganda comunista arquitectònica, freda, monumental, grisa, grandiosa i poc atractiva. La foto gegant del “Paquito” xinorro, àlies Mao, rollo ull de Sauron que ho controla tot. Milers de xinorros fent-se fotos i militars, molts, moltíssims militars. Sembla que tots els “made in Xina” que es venen arreu del món serveixen per pagar l’enorme braç militar i policial d’aquest país estrany.
large_IMG_1063.jpg

La visita a la ciutat prohibida ha estat dura, érem 3 zombies rebentats, amb 30 hores a les espatlles i esquivant hordes de xinorros turistes, xinorros venedors de blat de moro bullit, xinorros venedors de sombreros de paper de colors, xinorros militars, xinorros venedors de gorres comunistes, xinorros i més xinorros.... un col·lapse per nosaltres. Així que decidim no entrar a veure el Palau del Cel... fet pel fet, ens en fartarem de palaus i temples, i els ànims no estaven per esquivar la penya, les motos “mata palomas”, (batejades així pel Kuskats, ja que les putes són en bateria i no es senten arribar... putes motos ninja).
large_5364D04E2219AC6817E45936700FBA97.jpg

Després de patejar Tian’anmen “de cap a rab” decidim pillar un taxi per anar visitar el barri de hutongs de Beijing... i de tant cansats que estàvem ens sobem els tres... resultat: el putilla del taxista ens condueix una hora de rellotge per Beijing: primera turistada.
large_IMG_1070.jpg

Després de patejar pels típics hutongs (barris de l’antic Beijing, format per cases velles de més de 300 anys i carrers estrets) i menjar el primer dinar xino mandarino, a base de verdures saltejades, noodles i soja... i un parell de plats més picants que els cargols de la tia Ángela (demanats pel Kuskats, pagant la novatada xinesa...:))
large_5366D61B2219AC6817CD32072B36090C.jpg

A aquestes altures la gent ens arrosseguem com autèntics rèptils pels carrers de Beijing, resultat de més de 30 hores non stop (aquí cal afegir la puta nit que vam passar a cal Pillo, al maldito pueblo de la Roca del Vallès... els putes estaven de festa major i van estar tirant petardos i tocant timbals tota la santa nit... odio aquest poble amb totes les meves forces).
large_5367E4ED2219AC6817F9B30491B2D134.jpg

Cansats, anem directes a un centre de massatges tradicionals xinesos... d’aquells llocs que fan por des de fora... però que tenen la pinta de ser experts en la matèria. La paia flipa al veure 3 occidentals solters i buenorros entrar per la porta i es clar, ens mostra tota l’atenció del món per tal que ens quedem... i ens quedem. Aquí la història té tres parts:

La dona del local crida a dos persones més per poder atendre’ns... :

Pillo: el pilla una xineta maqueta i joveneta (el molt puta) i li fot un massatge de collons amb miradetes i flirtejos inclosos...

Suki: el pilla la “madame” del lloc, la puta experta manos de oro que li fot un massatge de collons a peus i espatlla... però la cosa acaba malament... la paia es pensa que el pobre Adrià és un faquir de la Índia i li aplica un tractament de xoc a la pell... ventoses de foc... només cal veure la foto... (han passat tres dies de la història i sembla que tingui un virus mortal, on que una puta vaca m’hagi fet 8 xupetons a l’esquena... Sóc una puta tortuga ninja)
large_5368E06F2219AC68174662E5A018B96B.jpg

Kus: queda sol, a la deriva, sense amo... Si! El tercer en discòrdia fent massatges és un paio lleig, amb les mans més dures que el pagès de Centelles, amb indumentària de pintor de brocha gorda i gorra de rapero... pobre xaval... es sentien els crits des de Lhasa.

Sortim d’allà, uns millor que altres i anem a sopar... primer sopar a la Xina, i primer cambrer escopint a 20 centímetres de la cara del Suki... malditos cerdos... Com un cambrer pot escopir al terra mentrestant demana la comanda????

De tornada al hostel caiem en un son profund... només interromput per Osezno Kus, a partir d’ara i només en aquest aspecte (que quedi clar): El nou Tito.

L’endemà, segon dia a la Xina, és inexplicable, immillorable,... memorable. Aquesta, crec, és la tercera de les 8 meravelles que tinc la sort de poder contemplar, Ankgor Wat, Taj Mahal... La Gran Muralla Xinesa. Ja ho deia en Guardiola, si un s’aixeca ben d’hora, ben d’hora... Amb només 5 hores dormides, després d’una marató de 39 hores sense dormir, ens anem decidits cap a l’estació de busos de Dongzhimen, un cutxitril da joe subterrani, ple de fumi xinorros estressats... no apte per gent amb malalties cardiovasculars... Allà, ens pilla una dona i ens diu que millor pujar al bus 980... entrem. En una parada ens diu que baixem i, allà, enmig de l’àrea metropolitana de Beijing, ens diu: nanus, us porto a Simatai, a veure l’autèntica muralla, fora de les ordes de turistes... Trampa? Engatussada? Sembla mentida, després de tants anys de viatjar, que encara ens passin aquestes coses☺... la cosa, però no va anar pas malament. Regatejant a més de la meitat del que ens proposava, ens condueix a 80 kms d’allà... Parem en un bar de carretera on vam menjar els noodles amb truita més deliciosos que mai he tastat!!!!
large_536B7CB22219AC68177E8AC83B464E51.jpg

El millor del dia estava per venir... 8 kms de trekking per una part de la muralla sense turistes, excel·lent, brutal!!! Sols nosaltres i 4 guiris que ens vam trobar pel camí: les imatges parlen per si soles.
large_IMG_1118.jpg
large_IMG_1125.jpglarge_536EC4B52219AC6817B6878786D0C9FF.jpglarge_536FA71D2219AC6817547BD6AEBBA126.jpglarge_537038C52219AC6817B92060A6214A93.jpglarge_537121262219AC6817BE4CE739296C66.jpglarge_5371BB972219AC68171BE8D64B5A8E14.jpglarge_IMG_1155.jpglarge_537379512219AC6817A5BD797CE5A991.jpglarge_IMG_1169.jpglarge_IMG_1176.jpglarge_IMG_1179.jpglarge_53799E322219AC68173D3849FBD0ADF5.jpglarge_IMG_1188.jpg

De tornada a Beijing, sopar a base de hot pot de guais en un centre comercial anomenat el Mercat de la Seda, centre nº1 de falsificacions a la Xina....
large_537BFBB22219AC6817B0F5014CC2BFB4.jpg
large_IMG_1204.jpglarge_53821E7F2219AC681796D370A82FD5DC.jpg

De tornada al hostel, i a continuar sent uns putus walking dead... 4 hores de son, i apa, a les 4:30 del matí de peus per pillar el vol cap a la nova destinació: Chengdu, la capital de Sichuan, la província de l’oest, veïna del Tibet.
large_53800F012219AC6817478B6014AC6394.jpg
large_IMG_1194.jpg
large_IMG_1198.jpg
large_IMG_1199.jpg

Propera entrada: Chengdu, preparant el viatge per la prefectura tibetana de Sichuan!!!

Ups, m’ho deixava... quin sorpresón.... a la tia de facturació de l’aeroport li deuríem fer gràcia... Ens ha posat a FIRST CLASS!!!! Llits i menjar deluxe!!! Juas☺
large_IMG_1212.jpg
large_IMG_1218.jpg
large_IMG_1219.jpg

Posted by asiantryp 08:31 Archived in China Comments (0)

On the road again: Tibet & Malaysia

De com passar del Tibet a Malàsia... dels monestirs tibetans a les tortugues marines de les Perhentian...;)

large_09FEBE432219AC681787A7DEF53F0519.jpg

Posted by asiantryp 02:27 Archived in Spain Comments (7)

(Entries 6 - 9 of 9) « Page 1 [2]